L’ENTREMÈS DE SÁNCHEZ

Pedro Sánchez no troba mai el moment de con­vo­car la taula de diàleg entre els repre­sen­tants del govern espa­nyol i els del català: quan no és per la situ­ació política cata­lana és per les agen­des minis­te­ri­als. El cas és que se sap des del pri­mer dia que aquesta taula és un entremès, una comèdia d’entre­ac­tes per entre­te­nir els espec­ta­dors al marge de la repre­sen­tació prin­ci­pal. Si –per alguna raó que avui se’ns fa ini­ma­gi­na­ble– s’hagués accep­tat la incor­po­ració d’un rela­tor, aquest feda­tari ja hau­ria hagut de com­parèixer davant de l’opinió pública per expli­car que aquesta taula no és res més que un reclam per mare­jar la per­diu, una manera de fer-nos per­dre el temps, que és la millor manera que ells en gua­nyin. Vet aquí per què no hi ha rela­tor. Vet aquí per què no hi ha ni tan sols diàleg. Vet aquí per què costa tant d’enten­dre que ERC tin­gui tanta urgència per pre­sen­tar-s’hi i Juntsx­Cat tan­tes ganes d’esgar­ga­me­llar-se recla­mant data per a un referèndum pac­tat que ningú pac­tarà. I men­tres­tant, Felip VI ve a mar­car corona a la ciu­tat dels repu­bli­cans fede­rals.