RÈCORD JUDICIAL

Tot i el descrèdit indis­cu­ti­ble meri­tat per l’alta judi­ca­tura espa­nyola, poques vega­des passa que, una mateixa set­mana, s’acu­muli una quan­ti­tat tan gran de des­propòsits com ha pas­sat en els cinc dies hàbils que ha tin­gut aquesta. Hem assis­tit atònits al ver­gonyós atac con­tra la inde­pendència del poder legis­la­tiu per­pe­trat al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya amb el judici als mem­bres de la mesa del Par­la­ment i a la dipu­tada Mireia Boya. Hem vist com el Tri­bu­nal Suprem estrafà el règim peni­ten­ci­ari a pler per con­ti­nuar la seva revenja sàdica con­tra els pre­sos polítics, en aquest cas en la per­sona de Carme For­ca­dell com a pri­mera de la llista d’un nou exer­cici de l’arbi­tra­ri­e­tat obs­cena del braç togat de la repressió espa­nyola amb Marc­hena com a cap de la banda.

Hem pogut com­pro­var, també, com les gasta l’Audi­en­cia Naci­o­nal amb la dipu­tada Laura Borràs, impu­tada perquè és inde­pen­den­tista amb la cons­trucció arti­fi­ci­osa d’un cas en con­tra seu que no s’aguanta per enlloc. I com que no n’hi ha hagut prou amb tot aquest esperpèntic mos­trari d’uti­lit­zació del poder judi­cial per per­se­guir rivals polítics de l’Estat, hem tin­gut la cirera que corona el pastís amb la rebaixa de la pena als fei­xis­tes que van irrom­pre amb ban­de­res fei­xis­tes per reben­tar la cele­bració d’un acte polític, amb l’argu­ment del jutge, asse­ieu-vos si no esteu lle­gint aquest paper asse­guts, des­car­tant motius ideològics en l’atac.

Se’n foten de nosal­tres, els inde­pen­den­tis­tes, a la cara. I se’n foten per un parell de motius fona­men­tals. El pri­mer és perquè saben que gau­dei­xen d’impu­ni­tat total. Ells són la llei i l’apli­quen tan esbi­ai­xa­da­ment com cal­gui per ata­car els ene­mics i pro­te­gir els amics sense que ningú els demani comp­tes, perquè no gosa, o perquè se suma a la festa d’aquest poder judi­cial aber­rant. L’altre motiu és perquè saben que l’inde­pen­den­tista abai­xarà les ore­lles i con­ti­nuarà ento­mant tan­tes hòsties com con­vin­gui perquè no té cap estratègia per fer-hi front.

Sobre la pri­mera raó, no hi ha res a dir. La sepa­ració de poders a l’Estat espa­nyol fa temps que ha estat dina­mi­tada i l’arbi­tra­ri­e­tat judi­cial governa tota la resta, amb l’auxili pun­tual dels apa­rells repres­sius per afi­nar-li els cops de maça o posar-li les vícti­mes a l’abast. Per tant, l’única manera de rever­tir aquest ordre esta­blert està en les mans de l’inde­pen­den­tisme. Refor­mar la justícia espa­nyola és impos­si­ble. Reor­ga­nit­zar la resistència és impro­ba­ble, cer­ta­ment, però amb volun­tat tot és pos­si­ble.