Opinió

EL DIFÍCIL ACORD DE LA UE

La covid-19 mostra les deficiències sanitàries i la supèrbia d’Occident
La UE és més Europa que ahir i el sentiment de pertinença s’ha enfortit

La pandèmia de la Covid-19 ha afec­tat gai­rebé tot el món i, a més d’un ele­vat nom­bre de morts, amenaça de pro­vo­car una crisi econòmica sense pre­ce­dents quan encara no s’havien superat del tot els efec­tes de la crisi sistèmica del 2008-2014. A prin­cipi d’abril, l’OCDE pro­nos­ti­cava una cai­guda d’entre el 20 i el 30% del PIB per al con­junt de països del G7 (el Canadà, França, Ale­ma­nya, Itàlia, el Japó, el Regne Unit i els Estats Units), i també per al Bra­sil, Argen­tina, Austràlia, Indonèsia, Rússia, Tur­quia, Corea, Espa­nya i Mèxic, men­tre que l’Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal del Tre­ball (OIT) cal­cu­lava una reducció del 7% en les jor­na­des labo­rals a tot el món, que equi­val­drien a la pèrdua de 195 mili­ons de tre­ba­lla­dors a temps com­plet.

El mes de juny, l’OCDE insis­tia en les pre­vi­si­ons pes­si­mis­tes i cal­cu­lava per a l’any 2020 una cai­guda del 9,1% del PIB per als països de l’Euro­grup, on les pit­jors pre­vi­si­ons cor­res­po­nien als països de l’Europa del sud que, en cas d’una segona onada de la pandèmia, asso­lien valors nega­tius cer­ta­ment alar­mants: Espa­nya (-14,4%), França (-14,1%;), Itàlia (-14,0%) i Por­tu­gal (-11,3%). També pre­sen­ta­ven valors pre­o­cu­pants Txèquia (-13,2%), el Regne Unit, (-12,0%), Bèlgica (-11,2%)... I, fora de la UE, Rússia (-10,0%), el Japó i l’Índia (-7,3%) i els Estats Units (-8,5%). Les pre­vi­si­ons de l’OCDE sobre l’atur pro­vo­ca­ven els pit­jors dels mal­sons, ja que les pro­jec­ci­ons per a enguany i per al 2021 recor­da­ven massa la crisi de la dècada dels setanta i pri­mers vui­tanta, que va dei­xar dar­rere seu un atur estruc­tu­ral molt difícil d’absor­bir durant pràcti­ca­ment una gene­ració. I, com mig segle enrere, eren de nou els països de l’Europa del sud (Espa­nya, Grècia, Itàlia, Por­tu­gal, França...) els que pre­sen­ta­ven les pro­jec­ci­ons més nega­ti­ves, amb per­cen­tat­ges que supera­ven els dos dígits i, en oca­si­ons, arri­ba­ven al 20% o més d’atur.

Però la covid-19 ha posat damunt la taula no només les deficiències sanitàries, la supèrbia d’un Occi­dent que, en un prin­cipi, va menys­te­nir el perill d’una pos­si­ble pandèmia pen­sant que era una cosa de la Xina i dels països asiàtics –dels dinou països que, a hores d’ara, pre­sen­ten el major nom­bre de vícti­mes per cada cent mil habi­tants, onze són euro­peus, tres de l’Amèrica del Nord i els altres cinc de la resta del con­ti­nent ame­ricà– i, sobre­tot, ha evi­den­ciat la manca de lide­ratge en un món glo­bal on els rep­tes són cada cop més glo­bals i també les res­pos­tes ho hau­rien de ser.

Tan­ma­teix, ni la Xina (prin­ci­pal expor­ta­dor mun­dial i pri­mer PIB del món en PPA), ni els Estats Units (segon expor­ta­dor i PIB) han estat a l’alçada de les cir­cumstàncies. En un pri­mer moment, la Xina va negar l’existència del nou coro­na­vi­rus i les seves res­pon­sa­bi­li­tats en la seva apa­rició. Després, quan la malal­tia es va esten­dre a la resta del món, va comer­ci­a­lit­zar mas­ca­re­tes i tests defec­tu­o­sos. En el cas dels Estats Units, la política erràtica, absurda, deli­rant i suïcida de Donald Trump ha fet que sigui el país amb el major nom­bre de con­ta­gi­ats (prop de qua­tre mili­ons) i de vícti­mes (més de 140.000). La manca de lide­ratge ha estat, doncs, més que evi­dent, i també la UE ha tri­gat a reac­ci­o­nar.

Això no obs­tant, la mati­nada del 21 de juliol, els governs de la UE arri­ba­ven per fi a un acord per des­ti­nar 750.000 mili­ons d’euros a com­ba­tre els efec­tes de la crisi pro­vo­cada per la pandèmia de coro­na­vi­rus: 390.000 en forma de sub­ven­ci­ons direc­tes que no s’han de retor­nar i 360.000 en forma de préstecs ava­lats pel con­junt de la UE. Tot i que el total acor­dat queda lluny dels dos bili­ons d’euros sol·lici­tats pel Par­la­ment Euro­peu i que els deno­mi­nats països fru­gals (Holanda, Suècia, Dina­marca, Finlàndia i Àustria) han acon­se­guit reduir les sub­ven­ci­ons direc­tes –a fons per­dut– de 500.000 a 390.000 mili­ons d’euros, i encara que no han acon­se­guit el dret de veto que recla­ma­ven, més enllà d’una super­visió con­junta dels 27 de les polítiques econòmiques naci­o­nals, no hi ha dubte que l’acord és un tri­omf de la volun­tat de seguir junts i d’apro­fun­dir en la cohesió i la soli­da­ri­tat intra­co­mu­nitària.

Cer­ta­ment, l’ombra del Bre­xit ha sobre­vo­lat la segona cimera extra­or­dinària més llarga del Con­sell Euro­peu, però, mal­grat que hagi estat in extre­mis, avui, al bell mig d’un rebrot dels con­ta­gis, la UE és més Europa que ahir i el sen­ti­ment de per­ti­nença a una enti­tat comuna i solidària s’ha enfor­tit. No ha estat fàcil. Tots els països han hagut de fer con­ces­si­ons i caldrà ser vigi­lants en el futur per no des­fer el camí de coo­pe­ració i alhora d’exigència i eficàcia en la gestió política, però, per una vegada i davant la dimissió dels Estats Units i la Xina i les mar­tin­ga­les ges­tu­als de Vla­di­mir Putin, la UE ha posat damunt la taula una cer­tesa incon­tes­ta­ble: en un món glo­bal, els rep­tes i les ame­na­ces són glo­bals i, per tant, les res­pos­tes només poden ser con­jun­tes. Que acom­pa­nyi l’èxit davant l’embat de la covid-19 ja és tota una altra qüestió.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor