Opinió

Opinió

AGENDA JUDICIAL, AGENDA POLÍTICA

Les pro­pe­res set­ma­nes i mesos, si la covid ho per­met, seran no només tre­pi­dants, sinó la millor demos­tració de l’equi­vo­cació que suposa que la justícia s’inter­posi en la política (també que la política s’inter­posi en la justícia). L’agenda judi­cial dei­xarà poc marge als dub­tes sobre el que acabo d’afir­mar i que molts ja fa bas­tant temps que anem dient.

No només la política cata­lana es veurà afec­tada per l’actu­ació de les altes instàncies judi­ci­als, sinó també la política esta­tal i, ves a saber, pot­ser l’euro­pea. Els casos s’acu­mu­len, les dates són a tocar i les con­seqüències de les deci­si­ons judi­ci­als ani­ran afec­tant, a poc a poc i de manera irre­me­ia­ble, un esce­nari polític que avui més que mai no neces­sita aques­tes alte­ra­ci­ons.

El 17 de setem­bre, el Tri­bu­nal Suprem cele­brarà la vista de cas­sació en el cas del Molt Hono­ra­ble Pre­si­dent Torra; poques vega­des el Suprem cele­bra una vista per a aquest tipus de recur­sos, però en aquesta ocasió ho farà i, set­ma­nes després, amb força cer­tesa, dic­tarà una sentència que, sigui en el sen­tit que sigui, alte­rarà la vida i l’agenda política de Cata­lu­nya amb l’efecte dominó que això tindrà per a la de l’Estat.

No tinc cap dubte que, tècni­ca­ment par­lant, és més sen­zill donar-nos que treure’ns la raó, però els ora­cles de Villa y Corte donen per fet que es rati­fi­carà la sentència dic­tada el desem­bre pas­sat pel Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) i, amb això, es vul­ne­rarà, entre d’altres, els drets de par­ti­ci­pació política tant del pre­si­dent Torra com de tots els cata­lans que van votar en les dar­re­res elec­ci­ons autonòmiques, el votes­sin a ell o no.

Aquesta, però, no és l’única cita judi­cial que mar­carà l’agenda política, tan sols és la pri­mera. Després en vin­dran d’altres aquí i a Europa que, a poc a poc, alte­ra­ran la nor­mal con­vivència i la manera de fer política que ha de regir en qual­se­vol estat democràtic i de dret on es res­pecti la sepa­ració de poders.

D’una banda, se subs­tan­ciarà l’apel·lació en con­tra de la sentència belga del con­se­ller Puig amb les con­seqüències que això tindrà, poste­ri­or­ment, pel que fa al supli­ca­tori al Par­la­ment Euro­peu i al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans en el cas de la sentència del procés.

A finals de setem­bre, tor­narà a decla­rar el pre­si­dent Torra davant el TSJC, un cop més per com­plir amb el seu deure i sota l’acu­sació de deso­bediència.

El mateix tri­bu­nal (TSJC), d’un moment a l’altre, dic­tarà sentència en con­tra dels mem­bres de l’ante­rior mesa del Par­la­ment amb les con­seqüències polítiques que això també tindrà.

I què podem dir de la sentència que l’Audi­en­cia Naci­o­nal té pen­dent de dic­tar en el cas con­tra el major Tra­pero i la resta de la cúpula poli­cial per l’1-O? Aquesta sentència també tindrà con­seqüències polítiques perquè no deixa de ser també una per­se­cució política.

En paral·lel, se seguirà inves­ti­gant els polítics cata­lans, no pels seus actes, sinó per les seves idees, i això afec­tarà Laura Borràs, Miquel Buch i molts altres més en el que no és res més que una cacera con­tra els que s’han plan­te­jat com a pro­jecte polític la inde­pendència de Cata­lu­nya; així esta­rem fins al mes de novem­bre, en què s’enju­di­ciarà els cinc mem­bres de la sin­di­ca­tura elec­to­ral que el Par­la­ment va desig­nar per al referèndum de l’1 d’octu­bre del 2017.

Tot això, sense per­ju­dici de mol­tes altres cau­ses que, segu­ra­ment, s’estan ins­truint en secret i que tenen com a fina­li­tat alte­rar el pano­rama polític català i també l’espa­nyol.

Com s’ha vist recent­ment, en l’àmbit esta­tal ara l’objec­tiu és Pode­mos, i les matei­xes instàncies judi­ci­als no esca­ti­ma­ran esforços per obrir pro­ces­sos i enfan­gar els seus mem­bres amb una clara fina­li­tat: mit­jançant l’alte­ració del pano­rama polític, forçar un model d’estat que resulta impropi de qual­se­vol país democràtic i de dret.

En una situ­ació d’aques­tes carac­terísti­ques no hi ha lloc per a retrets sobre on estava cadascú en els moments més àlgids de la per­se­cució a l’inde­pen­den­tisme català; ara no és l’hora de les recri­mi­na­ci­ons, sinó de la uni­tat davant d’un feno­men que per­ju­dica tots els demòcra­tes com és l’ús espuri del dret com a mitjà per ani­qui­lar l’“ene­mic”.

Perquè la law­fare no ens retorni a temps pretèrits, el millor és assu­mir com estan les coses i que l’única manera de trans­for­mar-les és abor­dant els can­vis estruc­tu­rals que impe­dei­xen que la justícia segueixi fent política.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.