El voraviu

La política de comunicació de la pandèmia donarà cos a més d’un màster universitari. Les teleconferències radials, les al·legories a la guerra, les crides a la unitat i els uniformes de pits emmedallats dels primers mesos són història. Hem evolucionat cap al to dels anys de la censura. Haurem d’aprendre a llegir i escoltar, perquè han decidit expressar-se en clau. Allò del bròquil i el carbó en versió segle XXI. No sé si avui éreu dels que teníeu el cor en un puny per veure què diria el TSJC sobre les mesures dels quinze dies que venen. Jo sí. I temia una astracanada. Però ho han validat. Com hem d’interpretar que hagin estat d’acord govern de la nació, govern de l’Estat i jutges per una vegada? Que això va més llarg dels quinze dies que diuen i que la vacuna per Nadal que ha dit el ministre és per Nadal del 2021. Que com ho sé? No ho sé, però s’ensuma. Guido Rasi, director general de l’Agència Europea del Medicament, ha dit que amb vacunacions significatives no hi comptem fins a l’estiu del 2021 i que l’inici de la vacunació no serà el final de la pandèmia, que com a mínim l’hem d’anar a buscar, si tot va bé, a l’estiu del 2022. És el mateix que diu l’OMS, que potser a l’estiu del 2022 la vida es començarà a normalitzar i que les UCI d’Europa s’emplenaran les properes setmanes. L’única cosa certa, per descobriment de la sopa d’all que ho trobeu, és que avui queda un dia menys de pesta que ahir.

De cop, al juliol, en directe per antena i sense explicacions ni contextualitzacions vam saber que els engranatges de Catalunya Ràdio “grinyolen”. Ho va cantar Mònica Terribas en anunciar per sorpresa que deixava El Matí. Ara és el Consell Professional qui ens ho diu. Poca broma! La gran patum (exdirectora de TVC, no ho oblidem) i la tropa coincideixen! El consell fa públic que li “ha grinyolat especialment” l’editorial de Laura Rosel en què criticava unes declaracions del doctor Mitjà. Entre altres meravelles insinuen que l’editorial era una imposició política. Bufa! És forta, aquesta! Sent com és que s’ha fet pública la nova parada i fonda de la Terribas, que serà a TV3 i a través d’una productora de Xavier de Pol (ex-director general d’audiovisuals de 8TV i Lavinia) i pel mòdic preu d’un milió tres-cents cinquanta mil euros, s’amunteguen un cabàs de preguntes. Grinyola menys TV3 que Catalunya Ràdio? Grinyola menys la productora? El grinyol és un tema de nouvinguts que no han jurat fidelitat i vassallatge a la colla pessigolla? Hi ha altres fidelitats i vassallatges a retre que la colla pessigolla? O hi ha més d’una colla pessigolla? Com tapar la caiguda de facturació ara ja per sota dels 40 milions i la dimissió del director comercial? Dels 6 milions que Cultura hi ha posat amb oli són proporcionals 3,5 per a la Terribas i Mediapro? A mi la Corpo em grinyola tota. Ni és cosa de la Rosel ni de Catalunya Ràdio.

En les dades del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) de dissabte, la República Txeca (770) té el nombre més alt d’infectats per 100.000 habitants dels darrers catorze dies. Tanquen escoles, bars i restaurants fins al 3-N. Bèlgica (637) fa toc de queda a partir de les 23 h i bars i restaurants, tancats un mes. Els Països Baixos (485) han ordenat tancar bars i restaurants a partir d’aquesta setmana. A França (365) no són només bars i restaurants. És toc de queda de les 21 a les 9 h, només a les grans conurbacions. El Regne Unit (333) tanca o no per barris. En el cas d’Espanya (312), a Madrid (756), estat d’alarma i confinament perimetral, però bars i restaurants oberts. A Catalunya (369), els han tancat quinze dies. A Alemanya (74), des del 10 d’octubre, bars i restaurants tancaven de les 23 h a les 6 h. Ara la justícia ha dit que no, que no serveix de res. A Irlanda del Nord tanquen escoles dues setmanes i bars i restaurants un mes. A Àustria està prohibit servir a les barres i els clients només es poden treure la mascareta quan estan asseguts a taula. A Islàndia estan tancats els bars, els clubs, les perruqueries i els centres de massatges. En teatres i cinemes, l’aforament es limita a vint persones. A Finlàndia, bars i restaurants han de tancar a la una de la matinada. Per entrar al país s’ha de fer quarantena. Nova York no tanca restaurants i posa escalfadors al carrer. I espereu... l’aigua que baixa!

Dura poc, l’alegria a casa del pobre, diria l’àvia Neus. El petit respir que va representar l’absolució de Tamara Carrasco del delicte de desordres públics, fa quinze dies, va ser això, un petit respir. Agafeu aire, que hi tornem. Tornem a la pluja de condemnes (avui ha caigut la de la mesa del Parlament) i tornem a la destrucció de llocs de treball. Les empreses tampoc no poden aguantar més la petita enganyifa que han representat els ERTO. Sis mesos després de l’inici del confinament, els desaigües de l’economia espanyola (i la catalana tot darrere) s’empassaran 500.000 llocs de treball més entre assalariats i autònoms. O potser més. Potser arribarem als 800.000, els que també fa quinze dies van prometre de nova creació per als propers tres anys gràcies als fons europeus. Tercera vegada d’aquest deliri estrany pels 800.000 (primer González, després Zapatero i ara Sánchez). De moment, tot indica que es poden destruir en els propers tres mesos. Així ho recull un estudi dels gestors administratius basat en les dades recollides i les formulacions jurídiques dels ERTO, que han anestesiat i sedat la situació fins ara. Per això aplaudim la consellera Ponsa. Cal fer tots els possibles perquè passin els Reis. Com sigui, però que passin. Que deixin el que puguin, però que passin. Crear l’imaginari que ja venen els Reis i que els podrem anar a esperar és imprescindible per a la salut mental de tothom.

Si per ells ha d’anar, no tindrem ni un segon de calma. No hi haurà ni un moment de pau. És una persecució en tota regla. L’intent d’extermini de les idees per la repressió institucionalitzada i la por que genera. No deixaran res per verd, que diria l’àvia Neus. La fiscalia ja ha presentat a l’Audiència de Barcelona un recurs contra la sentència que va absoldre la Tamara Carrasco del delicte d’incitació a desordres públics. Diran els juristes que el recurs té tota la lògica processal del món, que ja era d’esperar i que en el marasme d’aquesta causa general, amb 3.000 perseguits, és poc rellevant. Però jo l’hi trobo molt. Molt més que rellevant, ho trobo. Ho trobo mesquí. Ho trobo indigne. Ho trobo miserable.La mateixa jutgessa els va dir en la sentència que s’ho fessin mirar i els va cridar l’atenció per destralers. Però ells, avall, que fa baixada, i no els rebullen les tripes. Si recorren contra l’absolució de Tamara, què no faran si es confirma l’absolució del major Trapero, que avui han filtrat des de l’Audiencia Nacional a la premsa de Madrid? De cap que se’n va, la cúpula d’Interior, al terreny del Suprem, que és on els agrada jugar. Tornen a venir-me al cap les dissertacions dels defensors del vot favorable a la moció de censura. Recorden allò que la gran jugada seria el canvi de fiscal general, que tinguéssim paciència? No va ser amb Segarra, i amb Delgado, exministra de Sánchez, pitjor. Té declaració de principis!

Feu cas de les recomanacions. Són per evitar de confinar-vos. I no volem confinar-vos perquè les repercussions econòmiques són massa dures. Ens ho venen així, però saben que no ho és, saben que estem condemnats des que vam optar per un estiu “viva la virgen”, per salvar els mobles o el que s’hagi salvat del sector turístic i perquè ens esbravéssim. Ens confinaran, no en dubteu, encara que en diran un altre nom. Per noms, rai, no quedarà! Milers de comunicadors a sou ja són en ple concurs d’idees. Vestiran la mona de seda, però serà un segon confinament. I, al darrere, el desastre econòmic, tant si ve una dinerada d’Europa, com si no. La salut a can Pistraus, l’economia, un calvari, i les llibertats, clavades en creu. Ja deia ahir que no ens havíem de fiar gens de l’absolució de la cúpula d’Interior. Reso i m’encomano a tots els sants per equivocar-me, però acabarem al Suprem. La fiscalia no ho deixarà passar. Fa molt mala espina que el vot particular d’Espejel no és per desobediència, és per sedició, i recordeu el circuit dels activistes que van envoltar el Parlament el 15 de juny del 2011. L’Audiencia també els va absoldre i hi va haver un vot particular. El TS, presidit per Marchena i amb Marchena de ponent, ni va ordenar la repetició del judici. Revocació directa de sentència i condemna a tres anys de presó. El cas és ara al TEDH. Quin miracle esperem perquè la fiscalia no recorri?

Des de la trona a La Vanguardia (on, si no?) qui va ser alcalde de Figueres (2007-2012) i triconseller (2012-2017) fa una crida (“Tornar a casa”) als “sobiranistes que saben que no hi ha democràcia sense llei”. Alça, Manela, si en farem, de giragonses! Enginyeria semàntica a banda, proposa a la diàspora convergent (independentisme unionista i unionisme emmascarat) que es deixi d’orgues i tanqui una llista electoral única al PDeCAT, la casa gran que admira com han preservat Bonvehí i Chacón. Hi caben les restes d’Unió, ara a la panxa del bou PSC. Diu que és l’hora. Veu les eleccions com el moment per enterrar el procés, “aquesta ruta falsa que tantes factures personals i col·lectives ha deixat”. No s’ofereix. Escriu allò tan bonic que “hauran de saber posar els principis al davant dels personalismes, i l’ interès general al davant dels interessos espuris”. Assegura que “ni els més vells i savis saben explicar la traumàtica i descomunal implosió convergent”. Ell, sí. Carrega el mort a Mas. “Va llençar a la paperera de la història el programa modernitzador, va escoltar consellers equivocats i oportunistes i va abraçar la recepta clàssica del nacionalisme: si et falla la gestió, abriga’t amb la bandera [...] promet l’arcàdia feliç d’abans del 1714 o, pitjor, de la república de Companys i de la FAI.” No diu, però ho imaginem, per què va aguantar amb Mas fins al darrer dia i el va traspassar. Es tornen pallarides, i s’arrapen de valent. L’àvia Neus ho tenia clar