‘DÉJÀ-VU’ ARBITRAL

Es con­si­dera àrbi­tre el que diri­meix o jutja de manera impar­cial. Alguns com­plei­xen amb fide­li­tat aquest mana­ment, però d’altres por­ten la samar­reta del seu equip pre­fe­rit sota l’uni­forme o bé, sense com­ple­xos, ja arri­ben al ter­reny de joc amb el par­tit arbi­trat des de casa. Com que àrbi­tre i jutge són sinònims, i no només en el llen­guatge metafòric, els lec­tors que seguei­xin el judici pels atemp­tats ter­ro­ris­tes de l’agost del 2017 a Bar­ce­lona i Cam­brils ja es deuen haver fet una idea de quina mena d’àrbi­tre és el pre­si­dent del tri­bu­nal, Félix Alfonso Gue­vara: un home que té massa feina per lle­gir-se “escri­ti­tos” de pèrits i tes­ti­mo­nis de l’acu­sació par­ti­cu­lar que posen en dubte la versió ofi­cial sobre la mort de l’imam de Ripoll Abdel­baki es-Satty, i sobre la seva relació amb el CNI. Sobre­tot si aquests “escri­ti­tos” han estat redac­tats per un sig­ni­fi­cat advo­cat català inde­pen­den­tista i poden inter­fe­rir en les estruc­tu­res argu­men­tals d’una sentència que ja sem­bla redac­tada. Ui, no, què dic, que a Espa­nya això no passa.