UNS PRESOS PER UNS ALTRES

Els pre­sos polítics, els exi­li­ats i els 2.850 inde­pen­den­tis­tes cata­lans encau­sats no tin­dran amnis­tia, perquè aquesta via reque­reix una com­ple­xi­tat jurídica i política impos­si­ble d’arti­cu­lar. Els con­dem­nats tam­poc no tin­dran indults, perquè la bavo­si­tat monàrquica del govern espa­nyol defu­girà de posar el rei en el com­promís de vali­dar-los. En canvi, sem­bla que la reforma del Codi Penal que l’exe­cu­tiu de Pedro Sánchez rumia –en el sen­tit més zoològic de la paraula– podria por­tar els pre­sos al car­rer si és que el Tri­bu­nal Suprem perd els fums i es rebaixa a revi­sar les con­dem­nes. Aquesta reforma legis­la­tiva, però, podria con­ver­tir els exi­li­ats en una torna que la justícia espa­nyola accep­ta­ria de bon grat: si el delicte de sedició es can­via pel d’atemp­tat con­tra la inte­gri­tat cons­ti­tu­ci­o­nal, el delicte s’homo­lo­ga­ria amb altres legis­la­ci­ons euro­pees i obri­ria les por­tes a la pèrdua d’immu­ni­tat dels par­la­men­ta­ris i a l’accep­tació de les euro­or­dres. Diu Gabriel Rufián que s’ha dei­xat enrere el temps de les ame­na­ces, les togues, la poli­cia i la presó.