ECONOMIA O PROCÉS?

Per trobar la resposta a un problema el primer que cal és mirar que la pregunta estigui ben formulada. Per això en aquestes eleccions podem anar donant voltes al tema de l’eix nacional o l’eix social en versió pandèmica, que això no ens portarà pas a resoldre la qüestió que sembla que centra el debat dels partits: què és prioritari en aquests moments, sortir de la crisi o lluitar per la independència?

És evident que aquest dubte respon a una mala lectura de la realitat, o a una lectura voluntàriament esbiaixada, perquè altrament no s’entendria per què acumulem una dècada de sobiranisme. Per sortir d’una crisi hi ha molts factors que compten. El més decisiu són els recursos disponibles. El segon més decisiu és el control sobre la gestió dels recursos. El tercer és l’eficàcia en la gestió dels recursos que es controlen. El tercer no és possible, o no és possible resoldre’l amb eficàcia si no es donen els dos primers. Fent un cop d’ull als programes electorals constatem que les principals formacions llancen idees més o menys originals, més o menys agosarades, més que menys reiteratives. Totes, però, tenen un denominador comú: cal finançar-les. Tenen un altre denominador comú: cap dels partits diu d’on sortiran les misses a curt termini per finançar la recuperació.

Si una cosa hem après els catalans en l’última dècada llarga, i qui diu una dècada diu quaranta anys i qui diu quaranta anys diu aquests últims mesos en què la falta de recursos ha quedat dramàticament al descobert, és que mentre Catalunya formi part d’Espanya ja es poden anar fent propostes i dissenyant solucions màgiques que a l’hora de la veritat no es podran pagar. No pas perquè els catalans no generem prou recursos, sinó perquè aquesta riquesa s’envola per no tornar. Això era així fins ara i des de fa un temps encara està empitjorant. L’Estat espanyol ha vist que pot destruir l’economia catalana fins als fonaments i no passa res. Bé, sí que passa, però les elits de Madrid no se’n senten, perquè els seus ingressos no venen pas de treballar, sinó de jugar a la ruleta de les altes finances i la mamella de l’Estat.

Quan algú us vulgui convèncer que ara és hora de gestionar bé, de sortir de la crisi i bla, bla, bla, ja li podeu respondre que, naturalment, té tota la raó i que per aquest motiu el millor que es pot fer és votar formacions que proposin avançar cap a la independència, que no és garantia de res, però que almenys obre la porta a poder fer les coses d’una altra manera que mai no es pot descartar que sigui una manera millor.