ESTRUCTURA D’ESTAT

En aquests temps entre dramàtics i melancòlics en què les notícies positives escassegen i passen amb sordina, ofegades enmig de la piuladissa general pandèmica i política, val la pena destacar que aquesta setmana al nostre país s’ha assolit una de les fites més importants de les últimes dècades en matèria de polítiques culturals: la unificació de tots els serveis de préstecs bibliotecaris de Catalunya amb el catàleg col·lectiu Atena. Poca broma. La nova xarxa disposa de 429 equipaments –417 biblioteques i 12 bibliobusos– i d’un fons de 15 milions de documents, entre llibres i material audiovisual i sonor. El nou sistema públic també unificarà els serveis dels 4 milions de carnets de biblioteca que hi ha actualment, amb uns 900.000 usuaris actius.

Tot i que en qüestió d’infraestructures la feina no s’acaba mai i sempre cal adaptar-se a nous reptes i noves realitats històriques, no és gens exagerat sostenir que l’anunci fet aquesta setmana és la culminació d’allò que se’n diu una estructura d’estat que es va començar a dissenyar l’any 1915 amb la redacció del pla de biblioteques populars i l’impuls de l’Escola Superior de Bibliotecàries per part de la Mancomunitat de Catalunya. Ha passat més d’un segle i el sistema bibliotecari nacional n’ha passat de tots colors, periòdicament amenaçat per la grapa dictatorial espanyola. Uns avatars que havien conformat dos grans sistemes, el de la Generalitat i el de la Diputació de Barcelona, que ara culminen la seva natural confluència.

Atena és el resultat no pas d’anys sinó de dècades de camí fet per tot el sector, des dels gestors polítics fins al personal bibliotecari. El punt on s’ha arribat no és pas el final del trajecte sinó un nova etapa en què, entre altres coses, el repte logístic és fenomenal. En la tercera dècada del segle XXI les biblioteques ja no són la font principal d’irradiació de cultura popular que tenia al cap Eugeni d’Ors quan va dissenyar el projecte germinal. És cert. Avui dia el saber que ocupa lloc en prestatges i sales de lectura, conviu amb el saber que no ocupa lloc, almenys físic, a les xarxes i en altres formes de difusió del coneixement. Però les biblioteques encara són els equipaments on pivota bona part de la vida cultural dels pobles, de les ciutats, dels barri. I el carnet unificat que ben aviat també serà una realitat obre una oportunitat immensa per a l’agregació de serveis relacionats no només amb els llibres i la lectura, sinó amb totes les disciplines del coneixement. La porta d’una biblioteca és una finestra al món.