ESTRUCTURA D’ESTAT

En aquests temps entre dramàtics i melancòlics en què les notícies posi­ti­ves escas­se­gen i pas­sen amb sor­dina, ofe­ga­des enmig de la piu­la­dissa gene­ral pandèmica i política, val la pena des­ta­car que aquesta set­mana al nos­tre país s’ha asso­lit una de les fites més impor­tants de les últi­mes dècades en matèria de polítiques cul­tu­rals: la uni­fi­cació de tots els ser­veis de préstecs bibli­o­te­ca­ris de Cata­lu­nya amb el catàleg col·lec­tiu Atena. Poca broma. La nova xarxa dis­posa de 429 equi­pa­ments –417 bibli­o­te­ques i 12 bibli­o­bu­sos– i d’un fons de 15 mili­ons de docu­ments, entre lli­bres i mate­rial audi­o­vi­sual i sonor. El nou sis­tema públic també uni­fi­carà els ser­veis dels 4 mili­ons de car­nets de bibli­o­teca que hi ha actu­al­ment, amb uns 900.000 usu­a­ris actius.

Tot i que en qüestió d’infra­es­truc­tu­res la feina no s’acaba mai i sem­pre cal adap­tar-se a nous rep­tes i noves rea­li­tats històriques, no és gens exa­ge­rat sos­te­nir que l’anunci fet aquesta set­mana és la cul­mi­nació d’allò que se’n diu una estruc­tura d’estat que es va començar a dis­se­nyar l’any 1915 amb la redacció del pla de bibli­o­te­ques popu­lars i l’impuls de l’Escola Supe­rior de Bibli­o­tecàries per part de la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya. Ha pas­sat més d’un segle i el sis­tema bibli­o­te­cari naci­o­nal n’ha pas­sat de tots colors, periòdica­ment amenaçat per la grapa dic­ta­to­rial espa­nyola. Uns ava­tars que havien con­for­mat dos grans sis­te­mes, el de la Gene­ra­li­tat i el de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, que ara cul­mi­nen la seva natu­ral con­fluència.

Atena és el resul­tat no pas d’anys sinó de dècades de camí fet per tot el sec­tor, des dels ges­tors polítics fins al per­so­nal bibli­o­te­cari. El punt on s’ha arri­bat no és pas el final del tra­jecte sinó un nova etapa en què, entre altres coses, el repte logístic és feno­me­nal. En la ter­cera dècada del segle XXI les bibli­o­te­ques ja no són la font prin­ci­pal d’irra­di­ació de cul­tura popu­lar que tenia al cap Eugeni d’Ors quan va dis­se­nyar el pro­jecte ger­mi­nal. És cert. Avui dia el saber que ocupa lloc en pres­tat­ges i sales de lec­tura, con­viu amb el saber que no ocupa lloc, almenys físic, a les xar­xes i en altres for­mes de difusió del conei­xe­ment. Però les bibli­o­te­ques encara són els equi­pa­ments on pivota bona part de la vida cul­tu­ral dels pobles, de les ciu­tats, dels barri. I el car­net uni­fi­cat que ben aviat també serà una rea­li­tat obre una opor­tu­ni­tat immensa per a l’agre­gació de ser­veis rela­ci­o­nats no només amb els lli­bres i la lec­tura, sinó amb totes les dis­ci­pli­nes del conei­xe­ment. La porta d’una bibli­o­teca és una fines­tra al món.