fer-se entendre

L’her­menèutica és la dis­ci­plina que es dedica a la inter­pre­tació de tex­tos per fixar-ne l’autèntic sig­ni­fi­cat o, si més no, el sig­ni­fi­cat canònic. De l’her­menèutica també en diuen exe­gesi, tot i que tro­baríeu algun filòsof esti­ra­cor­de­tes que us dis­cu­ti­ria que siguin con­cep­tes exac­ta­ment sinònims. Sigui com sigui, un i altre s’apli­quen a tex­tos sagrats, però eixam­plant la base analítica aquesta pràctica intel·lec­tual inclou­ria qual­se­vol tipus de text que neces­siti ser desen­vi­tri­co­llat per a la com­prensió del comú del per­so­nal.

En les últims mesos, els experts en her­menèutica segur que han valo­rat la pos­si­bi­li­tat d’haver de cen­trar la seva atenció en els arti­cles d’Oriol Jun­que­ras. En va publi­car un el 7 de maig i un altre aquesta set­mana que han gene­rat un bati­bull con­si­de­ra­ble en els cer­cles polítics i en els rec­tan­gles de les pan­ta­lles on s’espla­ien els habi­tu­als de les xar­xes soci­als. Que si ha dit això, que si ha dit allò, que si dient això en rea­li­tat volia dir allò, que si tomba, que si gira. Els arti­cles del líder d’Esquerra han pro­vo­cat opi­ni­ons per a tots els gus­tos i tri­ful­gues amb prou mala bava per als exal­tats més exi­gents.

A les xar­xes soci­als, d’entrada, l’her­menèutica no és la pràctica majo­ritària. Hi sovin­te­gen més els apo­lo­ge­tes, els cori­feus i, en l’altre extrem, els que res­po­nen al neo­lo­gisme hater. A par­tir de la inter­venció d’uns i altres, el text ori­gi­nal ini­cia el tra­jecte exac­ta­ment invers al que per­se­gui­ria qual­se­vol humil exe­geta, amb opi­ni­ons d’oïdes que jut­gen sense lle­gir, cada cop menys basa­des en la lle­tra de l’arti­cle.

No m’afe­giré a cap tropa d’ana­lis­tes dels tex­tos d’Oriol Jun­que­ras. I, havent-lo lle­git, no em sumaré tam­poc als que qüesti­o­nen el seu inde­pen­den­tisme. No obs­tant això, sí que gosa­ria intro­duir una reflexió for­mal sobre les parau­les que ens adreça periòdica­ment aquest res­pec­ta­ble líder. Si cada vegada que s’escriu un arti­cle el resul­tat és aquest gui­ri­gall d’inter­pre­ta­ci­ons dis­pars, i tot i que també crec que al món hi ha mala gent amb molt mala fe i amb mol­tes ganes de ter­gi­ver­sar les coses, jo mai no des­car­ta­ria d’entrada que el pro­blema fos que allò que s’hi explica no esti­gui prou ben expli­cat. Tor­nant a l’her­menèutica, les sagra­des escrip­tu­res podien per­me­tre’s el luxe de l’ambigüitat perquè no esta­ven des­ti­na­des a la com­prensió, sinó a la fe. En política, en canvi, sem­pre és millor que el mis­satge s’enten­gui per tal que els des­ti­na­ta­ris no haguem de posar-hi més il·lusió de l’estric­ta­ment necessària. No tinc cap dubte que en el lli­bre Con­tra l’adver­si­tat que surt dilluns, el pre­si­dent d’Esquerra ens ho farà tot més ente­ne­dor.