Opinió

La República que bull

LA DERROTA DEL GOVERN ESPANYOL

Sánchez ha passat de prometre “compliment íntegre” de les sentències a concedir els indults

La con­cessió dels indults ha permès l’alli­be­ra­ment dels nou diri­gents inde­pen­den­tis­tes després de 1.345 dies de cal­vari. Les imat­ges de feli­ci­tat de la seva sor­tida dels cen­tres peni­ten­ci­a­ris i de les seves famílies repre­sen­ten un autèntic alleu­ja­ment col·lec­tiu, per molt que siguin encara molts els repre­sa­li­ats que patei­xen l’asset­ja­ment de la justícia espa­nyola, ja sigui des de l’exili o a l’inte­rior del país. Des de la pers­pec­tiva del con­flicte, els indults són el resul­tat d’un llarg i com­plex procés de nego­ci­ació i, cal no obli­dar-ho, una mos­tra de feblesa de l’exe­cu­tiu espa­nyol, que s’ha vist clara­ment con­di­ci­o­nat per la pressió euro­pea, que dia rere dia posa en evidència les ver­go­nyes de l’Estat. Bèlgica, Ale­ma­nya, Escòcia, el Grup de Tre­ball de Deten­ci­ons Arbitràries de les Naci­ons Uni­des i el mateix Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea i, aquesta mateixa set­mana, l’informe apro­vat per l’Assem­blea Par­la­mentària del Con­sell d’Europa. La seqüència de der­ro­tes de la justícia espa­nyola en el ter­reny neu­tral d’Europa ha estat cons­tant; i, sense aquest esce­nari, difícil­ment s’hau­ria produït el gir coper­nicà del govern espa­nyol. Pedro Sánchez va gua­nyar les elec­ci­ons mani­fes­tant el seu “abso­lut res­pecte i aca­ta­ment” a la sentència del Tri­bu­nal Suprem i pro­me­tent el “com­pli­ment ínte­gre” de les penes dels pre­sos inde­pen­den­tis­tes. I, pocs mesos després, s’ha vist forçat a apro­var els indults. Només cal lle­gir els argu­men­ta­ris que han trans­cen­dit per a cadas­cun dels expe­di­ents dels indul­tats per ado­nar-se dels cap­gi­rells argu­men­tals que s’ha vist obli­gat a fer el govern espa­nyol.

En tot cas, amb la con­cessió dels indults, ni acaba la repressió ni, encara menys, es resol el con­flicte. Caldrà veure, pri­mer de tot, la volun­tat i la capa­ci­tat de l’exe­cu­tiu espa­nyol per retor­nar a la via política i els límits d’aquesta. Caldrà veure, també, el to de les rela­ci­ons entre els governs català i espa­nyol i el paper real de la taula de diàleg. I, sobre­tot, caldrà veure si al damunt d’aquesta taula s’impo­sen límits o hi ha una volun­tat real de resol­dre el con­flicte. En l’extens dos­sier que tro­ba­reu en aquest número de La República, us con­vi­dem a refle­xi­o­nar on som i cap a on anem. En tot cas, mal­grat l’eufòria gene­rada per l’alli­be­ra­ment dels nou diri­gents inde­pen­den­tis­tes, val la pena recor­dar que la repressió de l’Estat segueix ple­na­ment activa; i que només l’amnis­tia dels encau­sats, els pre­sos i els exi­li­ats per­metrà girar full de debò. I, al mateix temps, que sense donar la veu a la ciu­ta­da­nia difícil­ment es podrà resol­dre el con­flicte.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor