ANSIETAT I LUCIDESA HUMANA

Són dies de mol­tes emo­ci­ons cre­ua­des, de lli­ber­tat, de resistències, de llui­tes pen­dents, de consciència de col·lec­ti­vi­tat. I també de dolors i ansi­e­tat. A prop i lluny, hi ha mol­tes situ­a­ci­ons de pati­ment vin­cu­la­des a la vul­ne­ració dels drets humans i els drets soci­als. I l’impacte d’aquests con­tex­tos sobre les per­so­nes, en la seva sin­gu­la­ri­tat, com­porta danys emo­ci­o­nals, i con­di­ci­o­nants de vida.

En el ter­reny català, la política del govern de Sánchez ha reac­ci­o­nat als reque­ri­ments inter­na­ci­o­nals i del Con­sell d’Europa, amb movi­ments de coratge però també amb consciència de camí polític per enda­vant. Els indults hau­rien de ser, i ho sabem, l’inici de tan­tes i tan­tes noves mane­res d’enfo­car les coses. L’aspi­ració a una plena nor­ma­lit­zació democràtica que inclo­gui amnis­tia i referèndum és la veri­ta­ble llum per a la nova etapa. El text del Con­sell d’Europa no ho pot dir més clar. La res­posta del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial, però, ha mos­trat la pit­jor de les parau­les de menys­preu a la pri­mera orga­nit­zació euro­pea cre­ada l’any 1949: “Un informe deplo­ra­ble.”

Aquesta reacció, ja de per si, ofe­reix una gran reve­lació ins­ti­tu­ci­o­nal a tots aquells que, sent inde­pen­den­tis­tes o no, són euro­peis­tes, i per tant situa Europa en el cen­tre de la poten­cial res­pon­sa­bi­li­tat del futur de mol­tes coses.

Els indults han atu­rat uns pati­ments indi­vi­du­als, però també han des­vet­llat la neces­si­tat de reo­ri­en­tar les acci­ons d’estat cap a una huma­nit­zació de la política i una garan­tia clara de les pri­o­ri­tats democràtiques, que no són d’altres que els drets fona­men­tals.

En una clara opció de com­promís actiu, tres enti­tats –Òmnium, ECCAS i Coop57– aca­ben d’enge­gar una cam­pa­nya con­tra el racisme i la invi­si­bi­li­tat del dolor de tan­tes per­so­nes amb vul­ne­ra­bi­li­tat social, i migrants. El pro­jecte es diu Lliu­res i apel·la a una reacció per­ma­nent con­tra la injustícia. Aquest vin­cle de com­promís de la soci­e­tat civil per­met engran­dir l’abast de la capa­ci­tat d’impli­cació de la ciu­ta­da­nia a Cata­lu­nya amb ini­ci­a­ti­ves que poden empènyer les polítiques públi­ques a actu­a­ci­ons més jus­tes.

Europa es troba ara immersa en la reacció con­tra l’homofòbia d’Orbán, i ja veu­rem quin és el rol que l’Església catòlica i la seva jerar­quia adop­ta­ran davant una evi­dent regressió i dis­cri­mi­nació per raó d’ori­en­tació sexual. El dany que això ha pro­vo­cat a mili­ons de per­so­nes de ciu­ta­da­nia euro­pea ja no té marxa enrere. El pano­rama és el que és, en l’àmbit col·lec­tiu, per això és més neces­sari que mai atu­rar-se en la dimensió indi­vi­dual.

Poques per­so­nes són capa­ces de tro­bar en el sig­ni­fi­cat d’una paraula la clau per posar llum a moments de fos­cor. Són dies de revo­lu­ci­ons.

L’emi­nent psi­quia­tre i catedràtic de medi­cina legal Anto­nio Bul­bena ha recor­dat una de les pro­cedències de la paraula revo­lució, vin­cu­lada a l’astro­no­mia coper­ni­cana: re-vol­vere, donar una volta sobre si mateix. En el seu trac­tat recent sobre l’ansi­e­tat, fa una tra­vessa al llarg de la dimensió de la huma­ni­tat, que a través de la simp­to­ma­to­lo­gia ansi­osa, les tre­mo­lors, l’angoixa, les pors, mani­festa una sen­si­bi­li­tat genuïna enfront del mal, que exis­teix.

Les úniques per­so­nes exemp­tes de la vul­ne­ra­bi­li­tat emo­ci­o­nal són els psicòpates, i para­do­xal­ment aquests són els que majo­ritària­ment ges­ti­o­nen el poder en les seves diver­ses esca­les. Una psi­co­pa­tia del poder que, lluny de dis­mi­nuir, sem­bla que creix en les altes esfe­res de les orga­nit­za­ci­ons, sen­zi­lla­ment perquè cada vegada hi ha més per­so­nes i pro­fes­si­o­nals que saben iden­ti­fi­car la toxi­ci­tat i en fugen, amb el risc de dei­xar l’espai lliure al cinisme per­vers del mal.

Però també sabem que les lleis del poder i les lleis del conei­xe­ment, de la savi­esa, mal­grat que tenen direc­ci­ons contràries, poden con­ver­gir. Les tre­mo­lors són sen­zi­lla­ment símptoma de savi­esa per la capa­ci­tat de per­cepció que reve­len. Angela Merkel, la gran líder euro­pea, va ser pro­ta­go­nista de qua­dres públics de tre­mo­lors. L’escrip­tora Siri Hust­vedt va escriure La dona tre­mo­losa, com un trac­tat auto­bi­ogràfic de la seva experiència ansi­osa. Així, l’impacte entre cos, ment i entorns de l’ésser humà és el cen­tre dels enfo­ca­ments que s’han de con­que­rir.

Ansi­e­tat i fle­xi­bi­li­tat. Un des­co­bri­ment científic més del doc­tor Bul­bena és que els afec­tats per l’ansi­e­tat, a més de l’alta sen­si­bi­li­tat, tenen una extra­or­dinària fle­xi­bi­li­tat arti­cu­lar. Una metàfora molt reve­la­dora del que li cal al nos­tre món.

Tal com escriu Albert Lladó en el seu assaig La mirada lúcida, és aquesta mirada la que com­bat l’autòmat en què tots estem a punt de con­ver­tir-nos.