Opinió

Opinió

L'article de Gonzalo Boye

EL QUE HA DE VENIR

La partida internacional es va guanyar a Slesvig-Holstein fa tres anys, però aquesta derrota no es va acceptar
Si el dictamen del Consell d’Europa ha causat malestar, el que ha de venir serà devastador i en forma de sentències

En més d’una ocasió hem dit que a par­tir de la judi­ci­a­lit­zació del con­flicte entre Cata­lu­nya i l’Estat la seva solució depe­nia d’una etapa d’inter­na­ci­o­na­lit­zació a través de la qual es cre­es­sin les con­di­ci­ons ade­qua­des perquè les parts adme­tes­sin la neces­si­tat de tro­bar una solució res­pec­tu­osa amb els drets de la mino­ria naci­o­nal cata­lana.

Cada dia que passa aquesta tesi cobra més i més força i comença a con­ver­tir-se en una autèntica pre­o­cu­pació per als que s’han cre­gut amos de la veri­tat i posseïdors de tots els res­sorts de poder neces­sa­ris per fer callar les aspi­ra­ci­ons legítimes d’un poble que, com qual­se­vol altre, té dret a deci­dir sobre el seu pre­sent i el seu futur.

Aquest procés d’inter­na­ci­o­na­lit­zació es va ini­ciar amb la par­tida a l’exili del pre­si­dent Puig­de­mont i part del seu govern, i en aquests tres anys i mig el que s’ha fet, que tant males­tar ha cau­sat en un sec­tor poderós de l’Estat, no és ni com­pa­ra­ble al que ha de venir.

Si el dic­ta­men de l’Assem­blea Par­la­mentària del Con­sell d’Europa ha cau­sat males­tar, sot­so­bre i fins i tot por a les altes instàncies d’un poder que no accepta ni crítiques ni con­tra­pe­sos, el que ha de venir com­por­tarà la cons­ta­tació defi­ni­tiva del que sem­pre hem sos­tin­gut: han actuat de forma contrària a qual­se­vol prin­cipi democràtic i s’han endin­sat en un ter­reny pri­va­tiu d’altres poders de l’Estat.

El recor­re­gut inter­na­ci­o­nal, sense el qual res del que ha succeït fins ara es com­pren­dria, va començar un 5 de novem­bre del 2017 quan el Tri­bu­nal de Pri­mera Instància de Brus­sel·les, en con­tra­po­sició al que havia acor­dat dies abans l’Audi­en­cia Naci­o­nal, va acor­dar la lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal dels exi­li­ats per enten­dre que no con­cor­rien motius per acor­dar cap altra mesura pri­va­tiva de lli­ber­tat.

Les con­tra­dic­ci­ons entre el que anava suc­ceint als tri­bu­nals de l’Estat i el que pas­sava als dife­rents òrgans juris­dic­ci­o­nals euro­peus han estat la cons­tant d’aquests anys. Ara, quan ja tot està fora del con­trol del Tri­bu­nal Suprem, el resul­tat no és que sigui ima­gi­na­ble, sinó que és més que pro­ba­ble... i ho saben.

Si els va sem­blar greu allò de l’Assem­blea Par­la­mentària del Con­sell d’Europa, els sem­blarà devas­ta­dor quan s’hagin de pro­nun­ciar el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH), el Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE) i el Tri­bu­nal Gene­ral de la Unió Euro­pea (TGUE).

No podran qua­li­fi­car cap d’aquests òrgans juris­dic­ci­o­nals ni de “tri­bu­nal regi­o­nal”, ni de “club d’amics”, ni d’“orga­nisme irre­lle­vant” com han inten­tat fer amb Sles­vig-Hols­tein, el Grup de Tre­ball de Deten­ci­ons Arbitràries de les Naci­ons Uni­des i la mateixa Assem­blea Par­la­mentària del Con­sell d’Europa... i ho saben.

El que ha de venir tindrà forma de sentències i aques­tes impli­ca­ran l’obli­gació del seu aca­ta­ment sota risc, en cas con­trari, d’extreure Espa­nya d’un club les regles del qual fa anys que se sal­ten.

No serà una, ni dues, ni tres les sentències que es dic­ta­ran en un ter­mini rao­na­ble de temps, i d’aques­tes i d’aquests pro­ce­di­ments es des­pren­dran con­clu­si­ons molt seri­o­ses que els que esti­guin pen­sant en el futur hau­rien d’assu­mir com d’obli­gat com­pli­ment.

Cadas­cuna de les deman­des dels pre­sos donarà ori­gen a un pro­ce­di­ment davant del TEDH amb la seva cor­res­po­nent sentència que, a la vista dels infor­mes de les Naci­ons Uni­des i del Con­sell d’Europa, sem­bla­rien tenir un desen­llaç bas­tant clar que rati­fi­ca­ria el que sem­pre hem dit: s’ha trac­tat d’un procés sense les degu­des garan­ties i la sentència ha de ser anul·lada. Aquí, el resul­tat final, en qual­se­vol cas, dependrà de diver­sos fac­tors.

Però el TEDH no només s’haurà de pro­nun­ciar sobre els recur­sos dels pre­sos, també haurà de fer-ho sobre una causa que és un dels millors refle­xos de com s’ha ope­rat per inha­bi­li­tar, apar­tar de la política, els ene­mics: la causa en con­tra del pre­si­dent Torra, del desen­llaç de la qual pocs dub­tes podem tenir.

Igual­ment, a poc a poc s’ani­ran reso­lent, ima­gino que sem­pre per la via de la deses­ti­mació, les diver­ses empa­res pre­sen­ta­des davant del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal en la defensa del pre­si­dent Puig­de­mont, Toni Comín, Clara Pon­satí i Lluís Puig... Cadas­cuna d’aques­tes sentències donarà peu a una nova demanda davant del TEDH... i sabem com aca­ba­ran sent aques­tes sentències.

D’altra banda, el TGUE haurà de dic­tar, almenys, tres sentències dife­rents en relació amb les deman­des pre­sen­ta­des, arran de la judi­ci­a­lit­zació del con­flicte polític, en con­tra de deci­si­ons del Par­la­ment Euro­peu, entre les quals es troba la que afecta el supli­ca­tori. Aques­tes sentències recon­dui­ran com­por­ta­ments del Par­la­ment Euro­peu, però, sobre­tot, dei­xa­ran en evidència com s’ha actuat per part de les sales Segona i Ter­cera del Suprem.

Final­ment, en paral·lel als pro­nun­ci­a­ments del TGUE, haurà de defi­nir-se el TJUE en relació amb les mal ano­me­na­des “pre­ju­di­ci­als” plan­te­ja­des pel jutge Lla­rena. El tema és evi­dent, el seu resul­tat també ho serà.

Totes aques­tes reso­lu­ci­ons gene­ra­ran un esce­nari devas­ta­dor per als que han con­fiat que judi­ci­a­lit­zant la política podrien recon­duir un desig majo­ritària­ment pre­sent entre els cata­lans.

El pro­blema és d’una altra enver­ga­dura, i res­pecte a això cal plan­te­jar-se algu­nes pre­gun­tes: estan pre­pa­rats per a tants dis­gus­tos?, com encai­xa­ran tan­tes i tan seve­res sentències que seran d’obli­gat com­pli­ment?, quant temps més podran seguir sos­te­nint que han actuat cor­rec­ta­ment?, i, sobre­tot, qui seran els que con­ti­nu­a­ran defen­sant que es va trac­tar d’un pro­blema delic­tiu i no polític?

La par­tida inter­na­ci­o­nal es va gua­nyar a Sles­vig-Hols­tein fa tres anys, però aquesta der­rota no es va accep­tar. Tot el que ha pas­sat a par­tir d’aquí no és res més que la cons­ta­tació de com d’allu­nyats de la rea­li­tat euro­pea es tro­ben els qui tenen a les seves mans un botó nuclear que, segu­ra­ment, aca­barà fent que els míssils explo­tin dins la pròpia sitja.

L’única via era la inter­na­ci­o­na­lit­zació i el que ha pas­sat fins ara, però sobre­tot el que ha de venir, així ho demos­tra.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.