TITES, TITES, TITES

A la nova minis­tra de Política Ter­ri­to­rial, Isa­bel Rodríguez, se li ha esfu­mat de l’agenda la con­vo­catòria de la comissió bila­te­ral Estat - Gene­ra­li­tat que el seu ante­ces­sor, Miquel Iceta, havia pre­vist per a aquest mes. Però no cal que ningú s’esforci a atri­buir aquest canvi a l’enre­nou que com­por­ten els relleus minis­te­ri­als: en rea­li­tat, aquest govern espa­nyol –com els ante­ces­sors– supe­dita el com­pli­ment de les seves obli­ga­ci­ons cons­ti­tu­ci­o­nals res­pecte de Cata­lu­nya a la con­ducta política dels cata­lans. I en aquest cas, més con­cre­ta­ment, a la taula de diàleg. Tant li fa el que s’hagi dit abans, perquè Pedro Sánchez prac­tica la política del blat de moro. Tites, tites, tites: qua­tre grans per aquí i, quan cor­ren a picar-los, qua­tre grans per allà, i anar mare­jant la lloca tant com es pugui, com ha fet també amb el canvi de minis­tres. Ningú amb sen­tit comú pot pen­sar que un minis­tre pot fer res de pro­fit en dos anys de man­dat, però això no importa perquè el que compta és saber en quin moment s’ha d’anar dei­xant caure el blat de moro.