TELEVISIÓ I POLÍTICA

Un dels temes de con­versa d’aquesta set­mana en el camp de la política recre­a­tiva ha estat l’anàlisi i valo­ració del docu­men­tal sobre el pre­si­dent Ara­gonès que han emès a can TV3. No apor­taré la meva culle­rada sobre el con­tin­gut del pro­grama perquè no sabria què més afe­gir als cen­te­nars de comen­ta­ris sec­ta­ris a favor i en con­tra que s’han pogut lle­gir a les xar­xes soci­als i als mit­jans de comu­ni­cació que dis­po­sen de crítics espe­ci­a­lit­zats en matèria política, en matèria tele­vi­siva o en una mica de totes dues coses. I, a més a més, ente­sos en tot allò que con­vin­gui, que és l’espe­ci­a­lit­zació que més abunda en els nos­tres dies. De repor­tat­ges més o menys hagi­ogràfics sobre polítics en gene­ral i pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat en par­ti­cu­lar, el lliu­ra­ment Ara­gonès, el pre­si­dent més jove no ha estat ni el pri­mer ni serà l’últim que veurà la llum tele­vi­siva cata­lana ni mun­dial.

Si hi ha una par­ti­cu­la­ri­tat curi­osa que almenys a un ser­vi­dor li ha cri­dat l’atenció no és el resul­tat sinó qui ho ha fet. Se’m fa estrany (o, si més no, se m’hau­ria de fer estrany si acabés d’arri­bar a Cata­lu­nya pro­ce­dent de Júpiter) que la tele­visió pública del nos­tre país, que té greus pro­ble­mes de finançament i que dis­posa, 10 amunt, 10 avall, d’una plan­ti­lla de 2.400 tre­ba­lla­dors, no hagi tro­bat ningú a la casa per ela­bo­rar el docu­men­tal i l’hagi hagut d’encar­re­gar a una pro­duc­tora externa. D’entre 2.400 ànimes, no hi havia ningú capa­ci­tat per fer-ho?

La res­posta sen­zi­lla és fàcil de pro­nun­ciar i con­sis­teix en un monosíl·lab que comença per essa. Però hi ha pre­gun­tes sub­següents que són més recar­go­la­des. En cas que entre els 2.400 pro­fes­si­o­nals de la nos­tra, efec­ti­va­ment, hi hagi prou redac­tors i pro­duc­tors i càmeres i tota la pesca per ento­mar un encàrrec com aquest, es podria deduir que si no ho han fet és perquè van molt car­re­gats de feina? O pot­ser és perquè, tot i estar dis­po­sats a fer-ho, no hi ha hagut ningú que hagi vol­gut par­ti­ci­par en la con­fecció d’un pro­ducte periodístic moni­to­rat des de la comis­sa­ria política de torn? O és que la comis­sa­ria política de torn ha tirat pel dret sense plan­te­jar-ho per no enfron­tar-se a la res­posta?

Són qüesti­ons difícils que, si jo fos dipu­tat (ep, no pas dels uni­o­nis­tes sinó dels inde­pen­den­tis­tes interes­sats en la millora de la gestió pública), posa­ria sobre la taula en la pròxima comissió de con­trol del Par­la­ment. Perquè, si hi ha dues coses que no ens podem per­me­tre d’una tele­visió pública que (m’ima­gino) volem modèlica, l’una és l’escar­xo­fa­ment i l’altra la falta d’inde­pendència periodística.