ELS MESOS AMB E

Gabriel Fer­ra­ter, en el poema El muti­lat, va popu­la­rit­zar (en la mesura que la poe­sia es pugui qua­li­fi­car de popu­lar) la des­cripció del període de l’any comprès entre el setem­bre i l’abril amb el cone­gut vers “vin­dran mesos amb erra”. Suposo que a causa d’una certa mito­ma­nia fer­ra­te­ri­ana, pro­curo relle­gir aquests ver­sos i fer-ne menció en algun arti­cle o a les xar­xes soci­als cada any per aquest temps. Una forma lírica, ja m’ho per­do­na­reu en aquests temps tan pro­saics, de fer notar l’arren­cada de l’acti­vi­tat gene­ral després d’una certa dis­tensió esti­val que fa més honor a la nostàlgia de l’esti­ueig burgès i a la pla­ci­desa vaca­ci­o­nal del fun­ci­o­na­riat, que no pas a la rea­li­tat soci­o­e­conòmica d’un país on bona part del per­so­nal o està jubi­lat, o a l’atur o bé tre­ba­lla tot l’estiu en el sec­tor turístic. Ara bé, com que els mana­ies de ràdios i teles i els senyors i les senyo­res mes­tres, que són els que mar­quen el calen­dari, deter­mi­nen que tot reco­mença ara, con­ce­dim que aquests dies, a diferència del sig­ni­fi­cat que tenen en el poema del senyor Fer­ra­ter, són no pas un final sinó un inici.

L’arri­bada dels mesos amb erra ja fa temps, però, que em sug­ge­reix imat­ges gens poètiques. Mesos que por­ten l’erra de rei­vin­di­cació, pri­mer per la Diada i després per l’1 d’octu­bre. Mesos amb erra de resistència, amb erra d’acti­tuds reso­lu­ti­ves, amb erra de reac­ti­vació econòmica i de rear­ma­ment moral col·lec­tiu. Erra de recu­pe­ració post­co­vid. S’acos­ten, com es pot com­pro­var, mol­tes erres i em temo que quan enfi­lem el maig i dei­xem aquesta con­so­nant enrere en el calen­dari con­ti­nu­a­ran res­tant pre­sents els con­cep­tes esmen­tats.

Dei­xant Fer­ra­ter, val a dir que al setem­bre també comen­cen els mesos amb e. Fins al febrer. Mig any just que marca un cert esmorteïment de la llum solar i, amb el permís del canvi climàtic, de les tem­pe­ra­tu­res fins que el març, pri­mer mes que es desprèn de l’esmen­tada vocal, porta la revi­fa­lla de la pri­ma­vera. Sis mesos durant els quals també tin­drem aquesta lle­tra pre­sent, sigui en posició tònica, sigui dis­po­sada en àtona dis­creció, en mots con­tro­ver­tits com diàleg, eficàcia, pres­su­post, espe­rança, estratègia i empre­nya­ment. I Espa­nya. Com passa amb els mesos amb erra, vin­dran els mesos sense e però tots aquests con­cep­tes con­ti­nu­a­ran vigents amb l’objec­tiu d’asso­lir una fita que sem­bla utòpica i que conté tant la e com la erra: des­llo­ri­ga­dor. Que la taula de diàleg hi faci més que nosal­tres i no acabi en un mot que, tal com ho pro­nun­ciem a casa, és la com­bi­nació de les dues lle­tres pro­ta­go­nis­tes d’aquest arti­cle: rè.