ELS MESOS AMB E

Gabriel Ferrater, en el poema El mutilat, va popularitzar (en la mesura que la poesia es pugui qualificar de popular) la descripció del període de l’any comprès entre el setembre i l’abril amb el conegut vers “vindran mesos amb erra”. Suposo que a causa d’una certa mitomania ferrateriana, procuro rellegir aquests versos i fer-ne menció en algun article o a les xarxes socials cada any per aquest temps. Una forma lírica, ja m’ho perdonareu en aquests temps tan prosaics, de fer notar l’arrencada de l’activitat general després d’una certa distensió estival que fa més honor a la nostàlgia de l’estiueig burgès i a la placidesa vacacional del funcionariat, que no pas a la realitat socioeconòmica d’un país on bona part del personal o està jubilat, o a l’atur o bé treballa tot l’estiu en el sector turístic. Ara bé, com que els manaies de ràdios i teles i els senyors i les senyores mestres, que són els que marquen el calendari, determinen que tot recomença ara, concedim que aquests dies, a diferència del significat que tenen en el poema del senyor Ferrater, són no pas un final sinó un inici.

L’arribada dels mesos amb erra ja fa temps, però, que em suggereix imatges gens poètiques. Mesos que porten l’erra de reivindicació, primer per la Diada i després per l’1 d’octubre. Mesos amb erra de resistència, amb erra d’actituds resolutives, amb erra de reactivació econòmica i de rearmament moral col·lectiu. Erra de recuperació postcovid. S’acosten, com es pot comprovar, moltes erres i em temo que quan enfilem el maig i deixem aquesta consonant enrere en el calendari continuaran restant presents els conceptes esmentats.

Deixant Ferrater, val a dir que al setembre també comencen els mesos amb e. Fins al febrer. Mig any just que marca un cert esmorteïment de la llum solar i, amb el permís del canvi climàtic, de les temperatures fins que el març, primer mes que es desprèn de l’esmentada vocal, porta la revifalla de la primavera. Sis mesos durant els quals també tindrem aquesta lletra present, sigui en posició tònica, sigui disposada en àtona discreció, en mots controvertits com diàleg, eficàcia, pressupost, esperança, estratègia i emprenyament. I Espanya. Com passa amb els mesos amb erra, vindran els mesos sense e però tots aquests conceptes continuaran vigents amb l’objectiu d’assolir una fita que sembla utòpica i que conté tant la e com la erra: desllorigador. Que la taula de diàleg hi faci més que nosaltres i no acabi en un mot que, tal com ho pronunciem a casa, és la combinació de les dues lletres protagonistes d’aquest article: rè.