APROFITEU LA DIADA

Aquesta Diada serà una de les més estra­nyes dels últims anys. Des que se’n va ins­tau­rar la cele­bració, l’11-S ha ser­vit per rei­vin­di­car la sim­ple existència de Cata­lu­nya com a nació; per cri­dar lli­ber­tat, amnis­tia i esta­tut d’auto­no­mia (aquest any en fa 45 de Sant Boi); per exi­gir al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat que posi les urnes; per dei­xar clar que volem la inde­pendència i també per dema­nar la lli­ber­tat dels pre­sos polítics. Tot segons ha anat bufant el vent de la història, que últi­ma­ment ha bufat hura­ca­nat.

Com que els cata­lans, almenys els inde­pen­den­tis­tes de base, som força dis­ci­pli­nats, sor­ti­rem al car­rer com fem sem­pre, amb més o menys colla. Per les xifres no patiu, sem­pre ens diran que no som prous. Sor­ti­rem al car­rer amb la subs­tan­cial diferència que enguany no sabem ben bé què hi sor­ti­rem a fer. A dema­nar la inde­pendència? A cri­dar lli­ber­tat, amnis­tia i esta­tut d’auto­no­mia com l’any 1976? A llançar cri­des entusiàsti­ques en favor de la taula de diàleg? A pro­tes­tar con­tra els polítics divi­dits més que mai o igual que sem­pre, només que ara se’ls nota massa que no es poden supor­tar? Sor­ti­rem a fer tot això alhora, en una demos­tració col·lec­tiva del caos estratègic impe­rant?

Sigui el que sigui, el pit­jor que pot pas­sar en una festa naci­o­nal és caure en la rutina. Ep, tret que es com­me­mori en un estat inde­pen­dent, on la rutina no només és reco­ma­na­ble sinó exi­gi­ble com a signe de nor­ma­li­tat. Al nos­tre país van pas­sant els anys i no tenim res a cele­brar. I molt a acon­se­guir, a més de recu­pe­rar alguns llençols extra­vi­ats en les últi­mes buga­des. No seria bo, per tant, retor­nar al ritual retòric dels anys vui­tanta i noranta del segle pas­sat, de com­me­mo­ració rela­xada amb, a tot esti­rar, nuclis reduïts que feien córrer una mica els gri­sos, que en aquells temps eren mar­rons.

Des de les pla­nes de La República toca fer una crida a la mobi­lit­zació. La fem sense dub­tar-ho. Ins­tem tots els patri­o­tes immu­nes al desànim i al des­co­rat­ja­ment que apro­fi­teu la Diada. Apro­fi­teu-la per fer una acció con­creta que con­tri­bu­eixi a sal­var el país: pas­seu en massa per La Set­mana del Lli­bre en Català i fireu-vos una bona colla d’exem­plars. És una acció específica i molt efec­tiva per enfor­tir-nos com a nació. Un gest que té con­seqüències posi­ti­ves imme­di­a­tes per a la pàtria. La llen­gua és el nos­tre valor refugi i els lli­bres en són la caixa forta. Com­prar lli­bres en català és una gran mani­fes­tació de con­fiança en els nos­tres valors com a país.

I si no teniu temps de fer-ho per la Diada, no patiu. Hi ha més dies, que per això es diu La Set­mana.