SÈNECA A MADRID

En un capítol de la sèrie de mafi­o­sos Boardwalk Empire el per­so­natge pro­ta­go­nista, Nucky Thomp­son, inter­pre­tat pel magis­tral Steve Bus­cemi, intenta tran­quil·lit­zar un col·lega pre­o­cu­pat per les reper­cus­si­ons que pot tenir un assumpte fosc en el qual està invo­lu­crat. Amb un mig som­riure li etziba la frase següent: “One hand was­hes the other, and both wash the face” (‘una mà renta l’altra i totes dues ren­ten la cara’). El dia que, escar­xo­fat al sofà de casa, vaig sen­tir el sinis­tre Nucky pro­fe­rir aquest sucu­lent afo­risme, vaig fer un bot de sor­presa. Fins a aquell dia, estava con­vençut que la sentència, que sem­pre havia sen­tit dir als més grans de casa, era un refrany català.

Doncs resulta que els gàngs­ters irlan­de­sos també la uti­lit­zen, almenys els de ficció. I com que, fins on jo sé, a casa no tenim cap ances­tre ni gàngs­ter ni irlandès, deci­deixo inves­ti­gar una mica l’ori­gen de la dita. Reme­nant reme­nant a can Goo­gle, on el saber no ocupa lloc, vaig a raure als clàssics. Sem­bla que l’ori­gen de la parèmia el tro­bem en el manus manum lavat del famós Luci Anneu Sèneca el Jove, Sèneca a seques per als amics, que alhora és una tra­ducció del savi llatí d’un vers del poeta còmic grec Epi­carm, una mena de Jerry Sein­feld o Ricky Ger­vais del segle cinquè o sisè abans de Crist.

Amb el pas del temps, l’acu­dit ha anat evo­lu­ci­o­nant fins anar a petar no pas a un volum eli­tista de la Ber­nat Metge, sinó a una fru­gal sèrie d’HBO, per donar a enten­dre que, a l’hora de tapar una mar­tin­gala, l’ajuda mútua, l’inter­canvi de favors, l’avui per tu i demà per mi, fun­ci­o­nen com un rellotge de sorra del temps dels grecs i els romans. De manera rudi­mentària però impla­ca­ble.

Segu­ra­ment fa estona que us deveu pre­gun­tar per què coi estic fent aquesta dis­qui­sició aforística en un arti­cle d’actu­a­li­tat. La res­posta és Joan Car­les de Borbó i Borbó, rei emèrit. La res­posta és Dolo­res Del­gado, fis­cal gene­ral de l’Estat. La res­posta és Tri­bu­nal Suprem. La res­posta és Agència Tri­butària. La res­posta és Pedro Sánchez. La res­posta és Felip VI. La res­posta és la mà de mans que es ren­ten l’una a l’altra per tal que la podri­dura cor­rupta de l’Estat espa­nyol con­tinuï ocul­tant-se rere una cara que cada cop costa més d’enllus­trar. Tot i que, en el fons, imbuïts d’una sen­sació de total impu­ni­tat, els és ben igual que es vegi. Han per­dut l’únic bé que els que­dava entre tots els seus vicis, la ver­go­nya d’obrar mala­ment, atès que aplau­dei­xen tot allò amb què s’enro­jo­len i es vanen de llurs fla­que­ses. La frase ante­rior no és meva. També és de Sèneca.