LA REPRESSIÓ NO S’ATURA

Aquesta set­mana, el Tri­bu­nal de Comp­tes ha donat a conèixer que té pre­vist ini­ciar el procés d’embar­ga­ment de béns a la tren­tena d’excàrrecs del govern als quals res­pon­sa­bi­litza d’haver uti­lit­zat recur­sos públics per pro­moure el procés. No ha ser­vit de res, el Fons Com­ple­men­tari de Ris­cos creat pel govern per cobrir les fian­ces. La dele­gada ins­truc­tora del cas argu­menta que ni la legis­lació ni el decret del govern sobre el fons no poden empa­rar “les con­duc­tes dolo­ses o mar­ca­des per actes rea­lit­zats amb negligència o culpa greu”. Alguns dels càrrecs, entre els quals hi ha l’expre­si­dent Artur Mas, el vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras, el pre­si­dent a l’exili Car­les Puig­de­mont, el con­se­llers Andreu Mas-Colell, Fran­cesc Homs i Raül Romeva o l’ex-secre­tari gene­ral del Diplo­cat Albert Royo, han de res­pon­dre a quan­ti­tats inde­cents, d’entre 1,9 i 3,6 mili­ons d’euros, però les fian­ces s’han de dipo­si­tar de manera solidària. Sigui com sigui, és evi­dent que al dar­rere d’aquesta per­se­cució hi ha una clara inten­ci­o­na­li­tat de revenja, d’arruïnar la vida d’antics ser­vi­dors públics i la de les seves famílies. Però també hi ha el desig de llançar un avís per a nave­gants, de coar­tar qual­se­vol temp­ta­tiva futura de dur a terme una acció exte­rior de país, ja sigui per expor­tar ave­lla­nes o per tor­nar a posar urnes.

La reso­lució es va donar a conèixer el mateix dia que el PSOE i el PP arri­ba­ven a un acord per des­blo­que­jar la reno­vació d’aquest tri­bu­nal; un orga­nisme, com tants d’altres, en què s’atrin­xe­ren autèntics dino­sau­res polítics. La coin­cidència entre les dues notícies no és, com és poden ima­gi­nar, casual. Els mem­bres del tri­bu­nal tenien el man­dat cadu­cat des del mes de juliol pas­sat, però han vol­gut morir matant, com s’acos­tuma a dir, i s’han deci­dit, en poques hores, a tan­car una car­peta empol­sada des d’abans de l’estiu. Ja sé que alguns argu­men­ta­ran que el procés de diàleg segueix viu o que el govern del PSOE no hi té res a veure, però la qüestió és que, passi el que passi, la repressió no s’atura mai. Tots els apa­rells de l’Estat seguei­xen dis­po­sats a no obli­dar l’embat que va plan­te­jar-los la soci­e­tat cata­lana l’1 d’octu­bre del 2017, per molts ges­tos o con­tor­si­ons que es puguin arri­bar a fer.