LA BECAINA DE BIDEN A GLASGOW

En trenta anys, el canvi climàtic ha passat de ser una advertència científica que els polítics no es prenien seriosament a encapçalar totes les agendes institucionals. Fins al 12 de novembre, a la ciutat escocesa de Glasgow se celebra la Cop26, la cimera sobre el clima de més alt nivell. Hi participen un centenar de líders mundials, i els defensors del medi ambient més optimistes hi han dipositat esperances que podríem considerar poc justificades si ens fixem una mica en l’historial previ. Vist l’èxit que han tingut fins ara el Protocol de Kyoto del 1997 i els Acords de París del 2015, aquesta cimera, una mena de convivències de luxe on homes blancs i poderosos decideixen que és el que més convé a la resta de la humanitat, corre el risc de quedar, un cop més, en una foto per a la galeria. No hi ajuda que mitjans i xarxes socials parin més atenció a les anècdotes que no pas a allò que realment importa. S’ha fet viral el vídeo en què el president dels Estats Units fa capcinades durant uns segons en els discursos inaugurals de la conferència, just abans del seu torn de paraula. Els corresponsals també informen sobre els 400 jets privats que han volat fins a la cimera i la gran quantitat de combustible que gasten. I diaris internacional es fan ressò que la policia local ha detingut un inflable gegant del monstre del llac Ness que un grup d’activistes volia utilitzar en una protesta. Anècdotes que potser fan més digerible la notícia real: que estem a un pas de l’abisme i que si no es prenen mesures urgents els nostres fills (sobre)viuran en un món molt pitjor. Els científics ho estan dient ben clar: si se segueix amb la tendència actual no s’aconseguirà l’objectiu de frenar l’augment de la temperatura mitjana del planeta perquè aquest segle no superi els 1,5 graus centígrads. Les projeccions ja parlen d’arribar als 2 graus d’augment, i encara que pugui semblar poc, aquest mig grau pot marcar la diferència de centenars de milers de morts en catàstrofes naturals. Ja és un pas que els polítics comencin a reconèixer la seva responsabilitat. Està molt bé que el president dels EUA es disculpi per les polítiques del seu predecessor i que tothom sembli molt conscienciat sobre la necessitat de reduir molt més les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Més ambició, en diuen. El problema és que calen mesures dràstiques, mesures que no seran populars. S’haurà de veure qui és el valent que les comença a aplicar. La descarbonització implica que el transport de mercaderies i de persones ha de fer un canvi radical: estem disposats a prescindir del cotxe i de les vacances? Podrem gestionar la desglobalització? Serem capaços d’assumir la responsabilitat, en forma d’ajudes, envers els països empobrits? Aquestes són les preguntes que ens hauríem de fer, i no si Biden té son o no.