TECNOLOGIA I CIUTADANIA

En el context de la crisi climàtica i de la incerta supervivència del planeta Terra tal com el coneixem, vivim una revolució tecnològica d’impacte quotidià, econòmic i geopolític de transcendència inabastable. Estem instal·lats en una paradoxa de progrés i d’involució, amb riscos d’existència i una correlació de forces paral·leles als estats, que certament acaparen poder i manen. Segurament quinze grups tecnològics, construeixen el G-4.0, que desplaça la cada vegada més simbòlica funció de govern global del G-7 i el G-20.

Aquest panorama que a poc a poc ja es va explicant molt clarament en diversos formats, va calant en la ciutadania. Documentals, testimonis i films com el de Snowden, d’Oliver Stone, han contribuït a dimensionar l’estat de les coses fent-nos cada vegada més conscients de com la nostra identitat, dades i privacitat estan sent moneda de canvi en el mercat i, sobretot, en la construcció d’una identitat digital paral·lela que deixa la persona indefensa davant algoritmes i aplicacions. La geolocalització, els hàbits de consum, les recerques a Google... han creat un univers on la determinació dels gegants tecnològics no té aturador. El programa de Jordi Basté a TV3 va ser premonitori i expositiu de molts temes vitals.

Tanmateix, la digitalització de les coses i la intel·ligència artificial aplicada al servei de la ciutadania i ben creada des de la seva concepció de programari fins a l’avaluació de l’explotació de les dades és possible i també permet la millora als serveis públics.

La complexitat exigeix una mirada acurada als riscos i als beneficis, i per això aquesta setmana, a Catalunya s’han celebrat tres esdeveniments transcendents pel que fa a aquesta temàtica. El Congrés Govern Digital, amb la participació de més de seixanta ponents de diverses administracions i universitats, manté una àgora realment privilegiada de coneixement. A això s’ha afegit que tenim grans expertes i experts en càrrecs públics, ocupant des de conselleries fins a secretaries generals, que posen en una esfera de rellevància internacional el nostre país. La implicació d’entitats com Localret, les diputacions, l’Associació d’Arxivers i el Consorci Administració Oberta de Catalunya, amb el lideratge del govern, posen de relleu que quan les administracions sumen, Catalunya creix, i els esforços de baix a dalt guanyen en eficiència.

No obstant això, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, integrada per trenta-sis municipis, juntament amb la Secretaria de Govern Obert i IDEAI, ha organitzat la sisena edició del seminari internacional Tecnologia i bon govern: utopia o distòpia. Amb participació internacional s’ha pogut interpretar el context amb algunes preguntes sobre el que està passant. A més, el Fòrum de Síndics Locals ha aplegat tots els síndics de Catalunya per treballar i identificar els riscos de vulneració de drets amb la bretxa digital, els criteris de gestió electrònica i la complexitat de tràmits i la imminent entrada en vigor de la directiva de protecció d’alertadors. Amb els tres esdeveniments, la setmana ha permès treballar, intercanviar visions i posar de relleu reptes imminents. I el més important, també ha permès reforçar vincles entre persones i institucions i aproximar la visió de l’interès general i de l’eficiència en la gestió publica.

Són temps d’incertesa, però hi ha coses que estan canviant. Europa ha exigit uns requisits de traçabilitat econòmica i antifrau en la gestió dels Next Generation que reforça l’assignatura pendent de contractació de pimes al sector públic, la necessitat de distribuir per lots les contractacions i la importància de disposar de marcs d’integritat que garanteixin lideratges ètics i retiments de comptes fiables. Si fa uns anys, alguns desconfiaven de la necessitat del paradigma de la integritat, ara això ja és inqüestionable. La integritat com a valor s’ha traduït en integritat com a deure. I no hi ha integritat sense transparència efectiva, proximitat a la ciutadania i simplificació de tramitacions. Els procediments i les avaluacions són clau per reenfocar l’estat de les coses.

La transparència sobre els algoritmes és possible, i ara, amb interpretacions jurídiques creatives, podríem dir que és obligatòria. Les necessitats estan ben identificades, no podem esperar a assolir els reptes. Les empreses locals poden donar respostes a moltes necessitats i hem de ser conscients que els gegants tecnològics no ho estan posant fàcil. França o Montreal han limitat l’ús de Google a càrrecs públics, Alemanya ha posat límits també a Microsof. La intel·ligència artificial evoluciona, però les persones hi som. La relació publicoprivada ha de sortir dels llocs de confortabilitat i avançar cap a noves planificacions d’empoderament empresarial i ciutadà. És possible. Hi ha talent, voluntat i compromís.