TECNOLOGIA I CIUTADANIA

En el con­text de la crisi climàtica i de la incerta super­vivència del pla­neta Terra tal com el conei­xem, vivim una revo­lució tec­nològica d’impacte quo­tidià, econòmic i geo­polític de trans­cendència ina­bas­ta­ble. Estem ins­tal·lats en una para­doxa de progrés i d’invo­lució, amb ris­cos d’existència i una cor­re­lació de for­ces paral·leles als estats, que cer­ta­ment aca­pa­ren poder i manen. Segu­ra­ment quinze grups tec­nològics, cons­tru­ei­xen el G-4.0, que des­plaça la cada vegada més simbòlica funció de govern glo­bal del G-7 i el G-20.

Aquest pano­rama que a poc a poc ja es va expli­cant molt clara­ment en diver­sos for­mats, va calant en la ciu­ta­da­nia. Docu­men­tals, tes­ti­mo­nis i films com el de Snow­den, d’Oli­ver Stone, han con­tribuït a dimen­si­o­nar l’estat de les coses fent-nos cada vegada més cons­ci­ents de com la nos­tra iden­ti­tat, dades i pri­va­ci­tat estan sent moneda de canvi en el mer­cat i, sobre­tot, en la cons­trucció d’una iden­ti­tat digi­tal paral·lela que deixa la per­sona inde­fensa davant algo­rit­mes i apli­ca­ci­ons. La geo­lo­ca­lit­zació, els hàbits de con­sum, les recer­ques a Goo­gle... han creat un uni­vers on la deter­mi­nació dels gegants tec­nològics no té atu­ra­dor. El pro­grama de Jordi Basté a TV3 va ser pre­mo­ni­tori i expo­si­tiu de molts temes vitals.

Tan­ma­teix, la digi­ta­lit­zació de les coses i la intel·ligència arti­fi­cial apli­cada al ser­vei de la ciu­ta­da­nia i ben cre­ada des de la seva con­cepció de pro­gra­mari fins a l’ava­lu­ació de l’explo­tació de les dades és pos­si­ble i també per­met la millora als ser­veis públics.

La com­ple­xi­tat exi­geix una mirada acu­rada als ris­cos i als bene­fi­cis, i per això aquesta set­mana, a Cata­lu­nya s’han cele­brat tres esde­ve­ni­ments trans­cen­dents pel que fa a aquesta temàtica. El Congrés Govern Digi­tal, amb la par­ti­ci­pació de més de sei­xanta ponents de diver­ses admi­nis­tra­ci­ons i uni­ver­si­tats, manté una àgora real­ment pri­vi­le­gi­ada de conei­xe­ment. A això s’ha afe­git que tenim grans exper­tes i experts en càrrecs públics, ocu­pant des de con­se­lle­ries fins a secre­ta­ries gene­rals, que posen en una esfera de rellevància inter­na­ci­o­nal el nos­tre país. La impli­cació d’enti­tats com Local­ret, les dipu­ta­ci­ons, l’Asso­ci­ació d’Arxi­vers i el Con­sorci Admi­nis­tració Oberta de Cata­lu­nya, amb el lide­ratge del govern, posen de relleu que quan les admi­nis­tra­ci­ons sumen, Cata­lu­nya creix, i els esforços de baix a dalt gua­nyen en eficiència.

No obs­tant això, l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, inte­grada per trenta-sis muni­ci­pis, jun­ta­ment amb la Secre­ta­ria de Govern Obert i IDEAI, ha orga­nit­zat la sisena edició del semi­nari inter­na­ci­o­nal Tec­no­lo­gia i bon govern: uto­pia o distòpia. Amb par­ti­ci­pació inter­na­ci­o­nal s’ha pogut inter­pre­tar el con­text amb algu­nes pre­gun­tes sobre el que està pas­sant. A més, el Fòrum de Síndics Locals ha aple­gat tots els síndics de Cata­lu­nya per tre­ba­llar i iden­ti­fi­car els ris­cos de vul­ne­ració de drets amb la bretxa digi­tal, els cri­te­ris de gestió electrònica i la com­ple­xi­tat de tràmits i la immi­nent entrada en vigor de la direc­tiva de pro­tecció d’aler­ta­dors. Amb els tres esde­ve­ni­ments, la set­mana ha permès tre­ba­llar, inter­can­viar visi­ons i posar de relleu rep­tes immi­nents. I el més impor­tant, també ha permès reforçar vin­cles entre per­so­nes i ins­ti­tu­ci­ons i apro­xi­mar la visió de l’interès gene­ral i de l’eficiència en la gestió publica.

Són temps d’incer­tesa, però hi ha coses que estan can­vi­ant. Europa ha exi­git uns requi­sits de traçabi­li­tat econòmica i anti­frau en la gestió dels Next Gene­ra­tion que reforça l’assig­na­tura pen­dent de con­trac­tació de pimes al sec­tor públic, la neces­si­tat de dis­tri­buir per lots les con­trac­ta­ci­ons i la importància de dis­po­sar de marcs d’inte­gri­tat que garan­tei­xin lide­rat­ges ètics i reti­ments de comp­tes fia­bles. Si fa uns anys, alguns des­con­fi­a­ven de la neces­si­tat del para­digma de la inte­gri­tat, ara això ja és inqüesti­o­na­ble. La inte­gri­tat com a valor s’ha traduït en inte­gri­tat com a deure. I no hi ha inte­gri­tat sense trans­parència efec­tiva, pro­xi­mi­tat a la ciu­ta­da­nia i sim­pli­fi­cació de tra­mi­ta­ci­ons. Els pro­ce­di­ments i les ava­lu­a­ci­ons són clau per reen­fo­car l’estat de les coses.

La trans­parència sobre els algo­rit­mes és pos­si­ble, i ara, amb inter­pre­ta­ci­ons jurídiques cre­a­ti­ves, podríem dir que és obli­gatòria. Les neces­si­tats estan ben iden­ti­fi­ca­des, no podem espe­rar a asso­lir els rep­tes. Les empre­ses locals poden donar res­pos­tes a mol­tes neces­si­tats i hem de ser cons­ci­ents que els gegants tec­nològics no ho estan posant fàcil. França o Mon­treal han limi­tat l’ús de Goo­gle a càrrecs públics, Ale­ma­nya ha posat límits també a Micro­sof. La intel·ligència arti­fi­cial evo­lu­ci­ona, però les per­so­nes hi som. La relació publi­co­pri­vada ha de sor­tir dels llocs de con­for­ta­bi­li­tat i avançar cap a noves pla­ni­fi­ca­ci­ons d’empo­de­ra­ment empre­sa­rial i ciu­tadà. És pos­si­ble. Hi ha talent, volun­tat i com­promís.