SUSPESOS AMB NOTA

Una de les lleis més respectades per l’espècie humana és la del mínim esforç. No cal imposar-la. És acceptada de bon grat i arreu. El cervell sempre busca la manera més senzilla, pràctica i efectiva per obtenir resultats.

Que la llei del mínim esforç imperi amb autoritat i sense pràctica contestació planetària no vol dir pas, tanmateix, que no ens calgui fer mai esforços. Una cosa és estalviar-nos-els sempre que puguem i l’altra que hi ha vegades que no els podem defugir. Per escalar una muntanya, per exemple, cal un cert esforç. Per batre el rècord del món dels, posem per cas, cent metres llisos, cal un esforç. Per pujar el cabàs de la compra per les escales, cal un esforç. Per llegir les novel·les de Víctor Amela o mirar el FAQS a la televisió, en el cas que algú ens hi obligui, també cal aplicar una despesa d’energia suplementària. Per recuperar la motricitat després d’un accident, cal un esforç. Per estar-se de cometre excessos amb el menjar o el beure, cal un esforç. Sovint, fins i tot, cal un grau d’esforç tan alt que es pot qualificar de sacrifici.

Per aprendre, cal esforçar-se. Per adquirir coneixements, cal esmerçar-hi grans energies. No hi ha ningú que aprengui per ciència infusa. La cultura de l’esforç, la de l’esforç necessari, no està de moda. El preu que cal pagar per aprendre, en la nostra societat, es considera excessivament alt. I prescindible. És cert que, avui i sempre, ser un burro carbasser, especialment en l’adolescència, ha donat una certa aura seductora d’enfant terrible, una pàtina d’heroïcitat contestatària atractiva per als esperits més rebels i transgressors. Una opció temptadora en el marc del gregarisme típic de l’edat. De petit tenia un mestre que, quan no arribàvem al nivell exigible, ens deia que si ell ens aprovava, més endavant la vida ens suspendria. Una veritat parcial. He conegut perfectes ases que se n’han sortit prou bé i alumnes aplicats que s’han estimbat al primer revolt de la trajectòria adulta. En un i altre cas, són minoria. En línies generals, l’èxit o el fracàs està directament relacionat amb el grau d’aprofitament de l’etapa de formació. Aquesta setmana s’ha sabut que es podrà anar passant de curs amb assignatures suspeses. I obtenir el títol de batxillerat deixant penjada una assignatura. Erasme de Rotterdam va deixar escrit fa segles que si bé hi ha mètodes pedagògics millors i pitjors, cap no permet conèixer res a fons sense esforç. S’equivocava. Les autoritats educatives han inventat l’ensenyament sense esforç. Per evitar la frustració del fracàs, queda suprimit el fracàs. Per evitar que la gent quedi enrere, anem tots enrere.