Les revelacions en seu judicial del comissari Villarejo en relació amb l’atemptat del 17-A obliguen a fer dues consideracions. La primera, no creure que hagi estat un atemptat de falsa bandera, és a dir, promogut o tolerat pels serveis secrets en el context de la lluita contra el moviment independentista català. Seria tan bèstia que fos veritat, que no ens ho podem creure de cap manera si no hi ha evidències molt més clares.

No ens ho podem creure perquè aquestes teories de la conspiració estan molt bé per fer sèries de Netflix, però no per a la realitat. No ens ho podem creure perquè seria admetre que vivim en una societat dominada per ments malaltes capaces d’arrabassar la vida a conciutadans innocents per defensar la pàtria. No ens ho podem creure perquè volem pensar que vivim en un món raonablement segur i assenyat per més que en els últims anys s’estigui constatant que la democràcia espanyola s’està degradant fins a nivells insospitats. No ens ho podem creure perquè si ens ho empassem arribarem a la conclusió que el futur fa molta por, perquè avui és l’independentisme i demà qui sap. No ens ho podem creure perquè seria concloure que la principal raó de l’Estat no és la defensa dels ciutadans, sinó defensar-se dels ciutadans.

No ens ho podem creure, com tampoc ens podíem creure que l’Estat espanyol havia creat el GAL. I el va crear. No ens ho podem creure, però tampoc ens podíem creure que no hi havia armes de destrucció massiva per justificar la guerra de l’Iraq en contra del que ens va assegurar Aznar. I no hi eren. No ens ho podem creure, però amb 200 morts a Madrid el 2004, qui s’havia de creure que el govern ens mentiria assegurant “ha sido ETA”. No ens ho podíem creure, però un alcalde de Barcelona va perdre les eleccions per una filtració de les clavegueres sobre comptes suïssos inexistents.

No ho volem ni ho podem creure. I és igualment malaltís desitjar que les greus acusacions que sosté Villarejo siguin veritat, per més que algú pugui calcular-ne un rèdit positiu per a l’independentisme. Però per no creure-ho ens cal creure que diu la veritat un dels estats amb menys credibilitat del món. Per això cal exigir explicacions detallades i transparents. Cal exigir exactament tot allò que l’Estat espanyol no vol fer, ni vol comprovar, la qual cosa no fa res més que alimentar les sospites. Són molts anys de mentides, de guerra bruta, de repressió, de tot per la pàtria, per tenir clar que una veritat dita per un boig no el fa menys boig, però tampoc fa la veritat més mentida.