17-a: no ens ho volem creure

Les reve­la­ci­ons en seu judi­cial del comis­sari Villa­rejo en relació amb l’atemp­tat del 17-A obli­guen a fer dues con­si­de­ra­ci­ons. La pri­mera, no creure que hagi estat un atemp­tat de falsa ban­dera, és a dir, pro­mo­gut o tole­rat pels ser­veis secrets en el con­text de la lluita con­tra el movi­ment inde­pen­den­tista català. Seria tan bèstia que fos veri­tat, que no ens ho podem creure de cap manera si no hi ha evidències molt més clares.

No ens ho podem creure perquè aques­tes teo­ries de la cons­pi­ració estan molt bé per fer sèries de Net­flix, però no per a la rea­li­tat. No ens ho podem creure perquè seria adme­tre que vivim en una soci­e­tat domi­nada per ments malal­tes capa­ces d’arra­bas­sar la vida a con­ciu­ta­dans inno­cents per defen­sar la pàtria. No ens ho podem creure perquè volem pen­sar que vivim en un món rao­na­ble­ment segur i asse­nyat per més que en els últims anys s’esti­gui cons­ta­tant que la democràcia espa­nyola s’està degra­dant fins a nivells insos­pi­tats. No ens ho podem creure perquè si ens ho empas­sem arri­ba­rem a la con­clusió que el futur fa molta por, perquè avui és l’inde­pen­den­tisme i demà qui sap. No ens ho podem creure perquè seria con­cloure que la prin­ci­pal raó de l’Estat no és la defensa dels ciu­ta­dans, sinó defen­sar-se dels ciu­ta­dans.

No ens ho podem creure, com tam­poc ens podíem creure que l’Estat espa­nyol havia creat el GAL. I el va crear. No ens ho podem creure, però tam­poc ens podíem creure que no hi havia armes de des­trucció mas­siva per jus­ti­fi­car la guerra de l’Iraq en con­tra del que ens va asse­gu­rar Aznar. I no hi eren. No ens ho podem creure, però amb 200 morts a Madrid el 2004, qui s’havia de creure que el govern ens men­ti­ria asse­gu­rant “ha sido ETA”. No ens ho podíem creure, però un alcalde de Bar­ce­lona va per­dre les elec­ci­ons per una fil­tració de les cla­ve­gue­res sobre comp­tes suïssos ine­xis­tents.

No ho volem ni ho podem creure. I és igual­ment malaltís desit­jar que les greus acu­sa­ci­ons que sosté Villa­rejo siguin veri­tat, per més que algú pugui cal­cu­lar-ne un rèdit posi­tiu per a l’inde­pen­den­tisme. Però per no creure-ho ens cal creure que diu la veri­tat un dels estats amb menys cre­di­bi­li­tat del món. Per això cal exi­gir expli­ca­ci­ons deta­lla­des i trans­pa­rents. Cal exi­gir exac­ta­ment tot allò que l’Estat espa­nyol no vol fer, ni vol com­pro­var, la qual cosa no fa res més que ali­men­tar les sos­pi­tes. Són molts anys de men­ti­des, de guerra bruta, de repressió, de tot per la pàtria, per tenir clar que una veri­tat dita per un boig no el fa menys boig, però tam­poc fa la veri­tat més men­tida.