LA VERITAT

La veri­tat és una cosa deli­cada. Tot­hom diu que la vol, que la valora, però mol­tes vega­des l’evidència demos­tra que, més aviat, és tot el con­trari. Tots conei­xem casos en què una per­sona pre­fe­reix no saber la veri­tat. Perquè es viu millor sent aliè al que passa, perquè d’aquesta manera sem­bla que no se sent inter­pel·lat per assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats. D’allò que els ulls no veuen, el cor no se’n dol.

De vega­des, la vida et posa en situ­a­ci­ons difícils en què conèixer el que real­ment suc­ce­eix suposa, sens dubte, una com­pli­cació. De fet, pot ser que una veri­tat faci sal­tar pels aires la teva rea­li­tat, la que fins ara et gene­rava con­fort, segu­re­tat i tran­quil·litat. Hi ha qui té molt clar que la veri­tat és necessària, tin­gui les con­seqüències que tin­gui, perquè és millor viure sent cons­ci­ent i podent recon­duir les cir­cumstàncies que dei­xar-se por­tar pels esde­ve­ni­ments sense opo­sar resistència.

La soci­e­tat espa­nyola sol optar per viure amb els ulls tan­cats i les ore­lles tapa­des a allò que no vol afron­tar. Ama­gar sota la catifa fets ver­go­nyo­sos ja comença a ser una tra­dició històrica. Cri­dar més fort cada cop perquè les veus que inten­ten denun­ciar un fet cert siguin silen­ci­a­des, fer com si coses ter­ri­bles no hagues­sin ocor­re­gut. Perquè, en no poques oca­si­ons, els silen­cis aca­ben bene­fi­ci­ant els matei­xos.

Aquesta set­mana, un cop més, hem con­tem­plat, atònits, com qui va ser comis­sari de la Policía Naci­o­nal, José Manuel Villa­rejo, ha des­ta­pat un altra de les cla­ve­gue­res de l’Estat, i aquí no ha pas­sat res. Asse­nya­lar el CNI i afir­mar que el seu direc­tor pre­te­nia “espan­tar” Cata­lu­nya amb relació amb els atemp­tats de l’estiu del 2017 és d’una gra­ve­tat tan gran que em resulta incon­ce­bi­ble el silenci del govern. Ni una paraula. Ni un movi­ment per inten­tar almenys dei­xar en evidència qui diu una cosa així. Res. I no només això, sinó que, a més, el PSC se sorprèn quan la pre­si­denta del Par­la­ment exi­geix una inves­ti­gació.

La veri­tat és un dret de la ciu­ta­da­nia i no hauríem d’estar dis­po­sats a renun­ciar-hi per desig dels nos­tres polítics. Almenys, en aquest cas, per res­pecte a les setze vides per­du­des.