17-A: TAPAR UN FRACÀS

Ja fa deu dies de les decla­ra­ci­ons de Villa­rejo a l’Audi­en­cia Naci­o­nal acu­sant l’exdi­rec­tor del CNI Sanz Roldán d’esca­par-se-li de les mans un supo­sat intent d’apro­fi­tar una ope­ració giha­dista per donar un “ensurt” en plena pre­pa­ració del referèndum del 2017. I no s’ha mogut res. El con­text en què va fer les decla­ra­ci­ons i la seva estratègia cri­da­nera de defensa acon­se­llen ser molt pru­dents a l’hora de donar-li cre­di­bi­li­tat, com ha dit la por­ta­veu del govern i com escri­vien Car­les Ribera i Pere Bosch en aquest set­ma­nari dis­sabte pas­sat, però la gra­ve­tat de les acu­sa­ci­ons de col·labo­ració del CNI amb el ter­ro­risme i l’opa­ci­tat per­sis­tent poste­rior als atemp­tats es mereix molt més que el silenci de Madrid. Per això aquesta set­mana el govern català ha ins­tat el de l’Estat a crear una comissió d’inves­ti­gació sobre els atemp­tats i la impli­cació que hi hagués pogut tenir, i per això euro­di­pu­tats inde­pen­den­tis­tes han dema­nat al comis­sari de Justícia de la Comissió Euro­pea que actuï perquè els euro­peus tenim dret a saber la veri­tat. El resul­tat d’aques­tes peti­ci­ons serà el mateix que totes les peti­ci­ons fetes des del 2017, perquè tot el que ha depès del legis­la­tiu i de l’exe­cu­tiu espa­nyol sobre aquest cas gravíssim ha començat i aca­bat igual, amb cap movi­ment. A veure com acaba l’acord del Par­la­ment de dema­nar a la fis­ca­lia que inves­ti­gui les decla­ra­ci­ons de Villa­rejo.

Tot el que sabem fins ara ha estat en bona part fruit de la publi­cació, l’estiu del 2019, que el diari Público va fer dels infor­mes reser­vats del CNI després de mesos d’inves­ti­gació (la sèrie La ver­dad sobre el imán de Ripoll). Que la poli­cia el vigi­lava i que el CNI hi par­lava, ja que n’era con­fi­dent des del 2014, i tenien pun­xats els mòbils dels autors mate­ri­als dels atemp­tats de Bar­ce­lona i de Cam­brils del 17 d’agost del 2017 fins almenys cinc dies abans, així que sabia què esta­ven pre­pa­rant, i on, els ter­ro­ris­tes de Bar­ce­lona i Cam­brils. Con­fa­bu­lació con­tra l’inde­pen­den­tisme? Fran­ca­ment, no ho crec. Però, com a mínim, ine­ficàcia dels res­pon­sa­bles de la lluita de l’Estat con­tra el giha­disme a l’hora d’evi­tar un atemp­tat ter­ro­rista men­tre tenien en nòmina l’ins­ti­ga­dor, i les acci­ons per tapar-ho a poste­ri­ori. I això hau­ria de cap­gi­rar les ins­ti­tu­ci­ons d’un estat.