EN SORTIREM MILLORS?

Ara que ja no exigeixen aquest passaport perquè us pugueu asseure tranquil·lament amb un cafè a llegir aquestes pàgines, vull que ens aturem un moment a pensar en tot el que hem viscut aquests darrers dos anys. A pensar com, moguts per la incertesa i la por convertida en pànic, hem estat capaços d’entregar sense badar boca la nostra capacitat crítica per lliurar-nos a aquests nous gurus que han parlat en nom de la ciència. Com si la ciència fos una, gran i lliure.

Us convido a assaborir el cafè i a pensar com hem pogut passar de defensar el dret d’autodeterminació d’un poble a mirar amb desconfiança, i fins i tot odi, els qui, partint del seu dret d’autodeterminació sanitària, han escollit ser prudents. Pensem de què hem estat capaços aquests dos anys. Si hem contribuït d’alguna manera a ser comprensius o si, al contrari, ens hem mogut per la informació esbiaixada, interessada, fins a arribar al punt de tractar malament persones que no s’ho mereixien. En qualsevol àmbit hem tingut oportunitats per empatitzar o per discriminar. Hem tingut oportunitats per revisar les nostres pròpies creences sobre la llibertat, la informació contrastada, la possibilitat de discrepar. Fem-nos una anàlisi de consciència i pensem si n’estem sortint “millors”, com ens prometien.

Heu estat d’aquelles persones que us heu cregut que una persona sana, que no s’havia volgut vacunar, suposava un problema per a la vostra salut? Heu estat d’aquells que han plantejat que la sanitat universal hauria de tancar les seves portes als qui no s’han volgut vacunar? Potser heu rebutjat compartir el Nadal amb un familiar que no estava vacunat. O potser heu aplaudit que s’hagi tancat l’accés a una infinitat de llocs a una part de la població que, pel motiu que sigui, no ha volgut participar en aquest assaig clínic.

Us escric amb la intenció de fer-vos reflexionar perquè és dur comprendre com hem omplert carrers i places demanant llibertat per a un territori i com hem denunciat junts la manipulació dels mitjans de comunicació per després veure com algunes persones han aplaudit la repressió i discriminació sense un motiu realment justificable. Quant duren els nostres principis? Espero que la nova normalitat ens serveixi per recapacitar.