L’EUROPA QUE VE

La geopolítica és un taulell d’escacs, i com a tal, amb jugades previsibles però també improvisades. La crisi d’Ucraïna posa en relleu que Europa es troba enmig de focs creuats, llegat de la guerra freda entre blocs, però que dins de la pròpia democràcia europea les esquerdes existents i la falta de determinació política dels estats membres, en dimensionar un espai polític federat i fort, està contribuint a una fragilitat molt inquietant. Més del que podem imaginar. En els anys quaranta, la crisi bèl·lica europea feixista, amb el nazisme com a drama, es va quasi imposar per la via dels fets arran d’una evolució lenta i molt poc prevista pels polítics i estadistes. Prova d’això va ser la passivitat de la burgesia, la classe intel·lectual i econòmica que, tret d’excepcions, va permetre el que va derivar en la Segona Guerra Mundial. Una vegada la guspira salta, els ressorts bèl·lics i els interessos creuats de la indústria de les armes i la geopolítica es posen ràpidament en marxa. Són dies per rellegir Historia de un alemán, de Sebastian Haffner. D’aquí a uns anys, potser algú escriurà Història d’una europea.

Més enllà de denunciar la passivitat, Europa ha de fer possible mitjançant els i les seves estadistes, l’aturada d’una guerra. L’autoritat d’Angela Merkel ha deixat un buit, però no podem dir que no hi hagi prou capacitat executiva per actuar. El que cal és determinació unitària a l’entorn de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE i la fundació d’aquesta Carta a través del Grup de Trevi. Aquella unió, passant pel Pacte d’Amsterdam i Lisboa, va contribuir a unir mercats i a fer una aposta comuna per la globalització econòmica, on la Xina i, en l’aspecte energètic Rússia, han estat pilars col·laterals de referència com a proveïdors i per a la deslocalització de producció.

Ara aquesta dependència es converteix en moneda de canvi diplomàtic, mentre que els Estats Units –amb un Biden que retorna al model de política exterior amb intervenció i una OTAN activa– saben que territorialment no és el mateix estar a Europa que al continent americà. L’encreuament d’interessos pot fer que Putin –que mai ha amagat el seu caràcter implacable i antidemocràtic–, si té les aliances que s’estan entreveient, es desmesuri amb una invasió real d’Ucraïna. L’eix Rússia, la Xina i Turquia –encara que la Turquia d’Erdogan es vulgui postular com a mediadora– és un triangle potent. I si a això li sumem l’extrema dreta nacionalista emergent en tots els països europeus, les ombres encara són més allargades.

Fa uns dies, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar en directe l’alcalde de Budapest, gràcies a un cicle d’actes de la Fundació Catalunya Europa. El verd Gergely Karácsony, del Partit Diàleg per Hongria –amb una posició que aplega anàlisi crítica i realista, determinació en la reacció i també esperança en la ciutadania i en la seva capacitat de reconciliació de consens, de diàleg–, es postula com una alternativa a Viktor Orbán a partir de generar aliances en les properes eleccions i aposta per una Europa forta. Amb paraules seves, Europa és el millor que li ha passat al seu país.

Aquest dirigent defensa la creació de noves polítiques i consensos, creu en la necessitat de mirar cap al futur, en la pau, en la defensa d’allò públic i en la lluita contra la corrupció. Sap que estem en una cruïlla de camins, i que tots, sectors públics i privats europeus, ens hem d’implicar en la imminent aturada d’una escalada.

Em va interessar la defensa que fa de la identitat política democràtica i de la sobirania, en relació amb els conceptes nació i pàtria que, per les seves connotacions històriques, comporten un llegat opressiu. Aquest camí, el de l’Europa de les identitats polítiques i democràtiques, obre el ventall a una unió molt més plural i que solucioni els conflictes antics i presents.

Els esforços diplomàtics que s’estan fent haurien d’anar acompanyats de més reacció pública. Els actors polítics responen en funció dels seus interessos, i el problema és que Europa els té fraccionats.

Allò petit és gran, es diu al llibre oriental Tao te King. L’Europa dels pobles, que defensa la seva identitat i la seva legitimitat del principi democràtic, a Catalunya ha comportat recentment la defensa d’un escó per sobre d’una reprovació jurídica perquè un regidor va mantenir un llaç en una finestra. Crec que el Parlament ara no pot trontollar per actes de resistència, però també crec que l’Europa que volem ha d’assolir el recorregut de confrontacions que no es poden evitar amb resistència simbòlica i democràtica.

Per això el govern i el Parlament català tenen l’oportunitat de ser actors de solidesa, amb capacitat de generar consensos amplis, que sorprenguin la ciutadania i demostrin que, enmig de tant descrèdit, una altra manera de fer política és possible. També amb mirada europea.