PODER FUNCIONARIAL

Els que manen de veri­tat en aquest país són els fun­ci­o­na­ris. D’una banda, el Par­la­ment no pot defen­sar l’escó de Pau Juvillà perquè l’apa­rell admi­nis­tra­tiu de la cam­bra ja l’ha des­posseït del càrrec i ningú no gosa fer res en direcció contrària, no fos cas que poses­sin en risc l’statu quo dels que no tenen cap altra ambició que els per­mi­sos per edat. I de l’altra, el govern s’arruga a l’hora de fer valer la seva com­petència ins­ti­tu­ci­o­nal i política per defen­sar de la ingerència judi­cial un pla edu­ca­tiu d’èxit basat en la nor­ma­lit­zació lingüística, adduint que vol evi­tar posar els docents en el punt de mira d’un con­flicte. D’un país on la dar­rera paraula la tenen els fun­ci­o­na­ris, se’n pot dir de mol­tes mane­res menys democràcia. Vet aquí on som. Sigui per la pre­potència dels que admi­nis­tren la justícia –que no actua com a poder inde­pen­dent, sinó com a poder suprem– per la por dels que for­men el cos de l’admi­nis­tració pública o per la covar­dia dels que osten­ten el poder polític, la volun­tat popu­lar queda sem­pre enfon­sada al cabàs de les este­lles.