REALITATS PARAL·LELES

Nou mesos. És el temps que ha trans­cor­re­gut des que Pere Ara­gonès va ser inves­tit pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat amb el suport de Juntsx­Cat i la CUP. És la repre­sen­tació par­la­mentària de l’inde­pen­den­tisme, que aquell dia es com­pro­me­tia a defi­nir un full de ruta clar que com­binés, d’una banda, la con­fiança pue­ril en la volun­tat de diàleg de l’Estat per resol­dre el con­flicte polític de forma democràtica, i de l’altra, una nova con­fron­tació democràtica amb Madrid –que no necessària­ment havia de depen­dre d’un segon referèndum– en cas que, dos anys després, el diàleg fra­cassés. A hores d’ara, no només no s’ha produït cap avenç en la reso­lució del con­flicte, sinó que la Gene­ra­li­tat ha estat sot­mesa a una vexació política cons­tant per part del govern de Pedro Sánchez, que s’ha negat a con­vo­car la taula de diàleg i ha dei­xat clar que mai s’hi par­larà d’auto­de­ter­mi­nació. El govern, men­tres­tant, espera rebre una tru­cada o una mis­siva que els con­vo­qui a par­lar de gestió autonòmica com fa Múrcia o Cas­te­lla i Lleó. En paral·lel, la repressió con­ti­nua en l’àmbit judi­cial i polític i l’estratègia de des­gast i con­fron­tació de l’inde­pen­den­tisme prac­ti­cada per Espa­nya dona uns resul­tats excel·lents.

Des de Cata­lu­nya no hi ha reacció. “Sap que, si vol con­ti­nuar en el futur exer­cint res­pon­sa­bi­li­tats, haurà de tor­nar a par­lar i arri­bar a acords”, es limita a dir el pre­si­dent Ara­gonès, no en nom del govern, sinó del seu par­tit, que és qui va per­me­tre la inves­ti­dura del líder del PSOE. Però Ara­gonès i tots els cata­lans saben que els vots d’ERC ja no són deci­sius. Diri­gents del PSOE ho han dit de totes les mane­res pos­si­bles: bus­ca­ran altres socis quan cal­gui. L’exem­ple més recent, la reforma labo­ral. Ni aquest govern ni cap altre a l’Estat neces­si­ta­ran mai nego­ciar amb l’inde­pen­den­tisme un referèndum, perquè sem­pre sor­ti­ran al res­cat els par­tits d’estat. Algú creu que el PP dei­xa­ria que el PSOE seguís al poder si això impliqués per­me­tre votar els cata­lans? O bé el règim del 78 s’ali­a­ria en bloc amb una gran coa­lició o bé hi hau­ria una moció de cen­sura per expul­sar Pedro Sánchez. Però és molt impro­ba­ble, per no dir ciència-ficció, que el par­tit soci­a­lista es vegi empès a nego­ciar una inves­ti­dura a canvi d’un referèndum.

Es miri com es miri, Cata­lu­nya no té les fit­xes ben situ­a­des al tau­ler d’escacs. Madrid és qui con­trola la par­tida i qui a hores d’ara avança posi­ci­ons. L’inde­pen­den­tisme con­ti­nua caient en els paranys –el cas Juvillà, la taula de diàleg que aca­barà recon­ver­tida en bila­te­ral, la polèmica sobre els indults...– i tor­nant a una guerra fra­tri­cida per l’hege­mo­nia del movi­ment en comp­tes de fer front comú davant dels atacs de l’Estat. Fa la sen­sació que l’inde­pen­den­tisme més ins­ti­tu­ci­o­nal viu en una rea­li­tat paral·lela, i el que és pit­jor, pretén que el car­rer també hi vis­qui. No hi ha cap avenç naci­o­nal des de l’1 d’octu­bre del 2017; al con­trari, la política cata­lana s’ha ins­tal·lat en la como­di­tat de la gestió auto­no­mista, para­pe­tada per la necessària gestió dels efec­tes de la crisi de la covid-19 i emmar­cada en la ficció que el diàleg amb Madrid arri­barà algun dia.

Han pas­sat nou mesos i el govern, els par­tits que l’inte­gren i també la CUP tenen l’obli­gació d’expli­car als ciu­ta­dans que els van votar què està pas­sant, cap a on va el país i com pen­sen donar forma a la “con­fron­tació democràtica” pro­mesa si el 2023 no hi ha resul­tats subs­tan­ci­als de la taula de diàleg. De moment, són nou mesos per­duts, amb l’única excepció dels indults, que han ser­vit perquè nou per­so­nes inno­cents tor­nin a la seva vida i siguin rela­ti­va­ment lliu­res, amb els drets polítics coar­tats i per­ma­nent­ment amenaçats de tor­nar a presó si rei­te­ren el delicte de dei­xar votar els cata­lans. Política­ment, però, els indults només han ser­vit per blan­que­jar el govern del PSOE davant la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, no pas per des­en­ca­llar el con­flicte.