673.432 GRÀCIES

Gràcies, Pere Bosch; gràcies, Susanna Oli­veira; gràcies, Irene Case­llas; gràcies, Nàdia Anglada; gràcies, Teresa Márquez; gràcies, Sara Muñoz; gràcies, Xavier Oltra; gràcies, Mercè Mira­lles; gràcies, Mercè Ribè; gràcies, Carina File­lla; gràcies, Joan Poyano; gràcies, Marc Rovira; gràcies, Adela Genís; gràcies, David Marín; gràcies, Joana Penya; gràcies, Josep Sánchez; gràcies, Jordi Molins; gràcies, Flo­rent Morante; gràcies, Miguel Fon­tela. Gràcies, Ramon Buch, Lluís Romero, Pep Dui­xans. Gràcies per haver for­mat part, ara fa qua­tre anys, del teme­rari equip fun­da­ci­o­nal de La República, la majo­ria del qual con­ti­nua avui al peu del canó. Gràcies, enyo­rats Jordi Soler i Manuel Cuyàs. Gràcies a tots els col·labo­ra­dors que ens heu acom­pa­nyat des del pri­mer minut, als que us hi heu anat afe­gint o sor­tint-ne. Tots heu enri­quit i com­ple­men­tant aquest pro­jecte amb les vos­tres anàlisis. Gràcies, molt espe­ci­al­ment, als que no ens vàreu aban­do­nar en els moments més durs de la pandèmia, superats amb nota. Gràcies als que m’oblido de donar les gràcies, perquè en aquests casos, invo­luntària­ment, imper­do­na­ble­ment, sem­pre t’obli­des d’algú que no t’hau­ries d’obli­dar.

I, sobre­tot, entusiàsti­ca­ment, gràcies, moltíssi­mes gràcies, milers de gràcies, a tots els subs­crip­tors i lec­tors. Sense les 673.432 vega­des que heu fet el gest de pagar 2 euros per algun dels números publi­cats fins ara, no hau­ria estat pos­si­ble que avui, que deixo el meu lloc de tre­ball, us pogués donar les gràcies. Perquè el dia que vam començar tenia clar que era (gràcies, Joan Vall; gràcies, Xevi Xirgo, per haver pen­sat en mi) el pri­mer direc­tor de La República. I també el futur exdi­rec­tor. Però hi havia el risc de ser el pri­mer i l’últim. En aquest món de tur­bulències naci­o­nals, periodísti­ques i sanitàries, ende­gar un pro­jecte de premsa en paper no ha estat sen­zill. Haver arri­bat fins aquí i, sobre­tot, que aquí no acabi res, a banda del relleu d’una peça de l’engra­natge, és una pro­esa pos­si­ble gràcies a totes aques­tes gràcies que us dono de tot cor.

Avui començo una nova etapa pro­fes­si­o­nal lluny de les redac­ci­ons de premsa escrita on, amb un petit parèntesi, he pas­sat més de trenta anys de la meva vida pro­fes­si­o­nal. Pràcti­ca­ment tota. Pràcti­ca­ment sense el pràcti­ca­ment. El com­pany i fins ara direc­tor adjunt Pere Bosch assu­meix la tasca de diri­gir la revista. Per­so­nal­ment, a par­tir d’avui, com a subs­crip­tor fidel i lec­tor ama­tent, con­ti­nuaré pro­cla­mant amb vosal­tres La República. Cada dis­sabte. Men­tre tre­ba­llem, tots ple­gats, amb per­sistència paci­ent, per pro­cla­mar l’altra.