EL DINER NO TÉ POR

L’única veri­tat sobre el capi­tal és que, com l’ener­gia, no es crea ni des­a­pa­reix, sinó que es trans­forma. Fal­sos axi­o­mes com “el diner té por”, “el diner vol tran­quil·litat” i altres collo­na­des per l’estil són con­sig­nes eixi­des del mateix sis­tema capi­ta­lista perquè ningú aixe­qui el cap del jou men­tre els fons espe­cu­len d’un cos­tat a l’altre sense entre­bancs. El diner no sola­ment no té por, sinó que, allí on els autòctons tenen pre­ten­si­ons de con­tro­lar els recur­sos o el seu propi ter­ri­tori, hi pro­voca con­flic­tes sense cap escrúpol o hi fomenta la fugida d’empre­ses i capi­tals com a mesura de pressió o de càstig. Al capi­tal, la paraula guerra sem­pre li ha fet sali­vera, perquè sap molt bé que és una opor­tu­ni­tat per treure’n pro­fit: hi ven armes, béns de con­sum o plans de recons­trucció i també, inde­fec­ti­ble­ment, infla demagògica­ment el sen­ti­ment col·lec­tiu de por fora de les fron­te­res del con­flicte per jus­ti­fi­car l’alte­ració dels preus de les coses a l’alça, tant si n’estan direc­ta­ment afec­ta­des com si no. Recor­dem-ho sem­pre que ens la posin com a pre­text i sobre­tot ara.