LA GUERRA A L’ESPAI

A les ter­ri­bles con­seqüències huma­nes de la guerra a Ucraïna s’ha d’afe­gir un nou dany col·late­ral: l’atu­rada d’alguns pro­jec­tes rela­ci­o­nats amb l’espai. A Cata­lu­nya, la Gene­ra­li­tat ha dit que can­viarà el lloc de llançament del seu segon nano­satèl·lit, que ini­ci­al­ment s’havia de fer des del cosmòdrom rus de Baiko­nur (Kazakhs­tan), un entre­banc per a la seva estratègia NewS­pace. En l’àmbit inter­na­ci­o­nal, la sac­se­jada pot ser molt més intensa. Al començament de la invasió, quan s’esta­ven plan­te­jant les pri­me­res san­ci­ons con­tra Rússia, alguns titu­lars escan­da­lo­sos par­la­ven de l’amenaça que supo­sava que Ros­cos­mos (Agència Espa­cial Fede­ral Russa) deixés caure l’Estació Espa­cial Inter­na­ci­o­nal (EEI) sobre la Terra. De fet, és cert que hi va haver ame­na­ces vela­des per part de l’agència, que recor­dava que, si l’estació aca­bava caient sobre la superfície ter­res­tre, podria anar a parar pràcti­ca­ment a qual­se­vol punt del pla­neta excepte a Rússia, que que­da­ria fora de la seva tra­jectòria. Fins i tot una cadena de notícies con­tro­lada pel govern rus va difon­dre un vídeo amb imat­ges edi­ta­des en què sem­blava que efec­ti­va­ment els seus astro­nau­tes aban­do­na­ven l’estació (actu­al­ment, a l’EEI con­vi­uen dos rus­sos amb qua­tre nord-ame­ri­cans i un ale­many). Imme­di­a­ta­ment van començar les espe­cu­la­ci­ons sobre si això seria pos­si­ble, perquè la part russa de l’estació és pre­ci­sa­ment la que con­trola la pro­pulsió. De moment, la NASA no ha entrat en aquesta esca­lada d’ame­na­ces i sem­bla impen­sa­ble que es pugui posar en risc l’EEI, una fita científica inter­na­ci­o­nal en la qual també par­ti­ci­pen les agències espa­ci­als d’Europa, el Canadà i el Japó. Ara bé, també sem­blava impen­sa­ble que pogués escla­tar la guerra a Ucraïna i ja n’estem veient cada dia les devas­ta­do­res con­seqüències. De moment, el que ja s’ha anun­ciat des de Ros­cos­mos és que els seus astro­nau­tes dei­xa­ran de col·labo­rar amb els expe­ri­ments que estan fent els seus com­panys. L’agència russa també ha can­cel·lat el llançament d’un coet Soiuz que havia de posar en òrbita un satèl·lit britànic de comu­ni­ca­ci­ons, i ha anun­ciat que ja no sub­mi­nis­trarà més motors per a coets als Estats Units i que anul·la el ser­vei d’assistència tècnica dels que ja ha venut.

Entre les mis­si­ons en risc per culpa del con­flicte hi ha el pro­grama Exo­mars, con­junt entre Ros­cos­mos i l’Agència Euro­pea de l’Espai, que con­sis­teix a enviar un robot tot­ter­reny al pla­neta ver­mell per con­ti­nuar estu­di­ant si en algun moment hi ha hagut vida. També peri­lla una missió a Venus en la qual havien de col·labo­rar rus­sos i nord-ame­ri­cans. Són ris­cos que sem­blen petits com­pa­rats amb el drama humà que s’està vivint en aquests moments, però que mos­tren com s’este­nen els ten­ta­cles de la guerra a tots els àmbits, també al que més ens fa somiar com a espècie.