L’estudi que, aquesta setmana, ha fet públic l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) assenyala que la confiança dels ciutadans en les institucions és molt baixa, que tendeix a una davallada encara més alarmant, i que els partits polítics són el focus d’aquest recel. Ells, de fet, són els encarregats de gestionar-les i els que les haurien de fer properes i accessibles als ciutadans i no llunyanes i estranyes com la gent les percep. Encara que no ho sembli, o que sembli contradictori, l’ascens de l’extrema dreta –que ara fa enrogallar els francesos reclamant el vot per Macron o que comença a instal·lar-se a les institucions espanyoles– és, precisament, una conseqüència d’aquesta desconfiança. Si els partits que haurien d’engrandir la democràcia governessin amb els ciutadans i per als ciutadans i no amb i per als grups de pressió, si no fossin addictes a l’extracció de recursos públics, si no els acovardís trobar solucions resolent els conflictes, la zitzània no tindria marges on créixer ni fems per adobar-se.