LA ZITZÀNIA QUE S’ENFILA

L’estudi que, aquesta set­mana, ha fet públic l’Ins­ti­tut Català Inter­na­ci­o­nal per la Pau (ICIP) asse­nyala que la con­fiança dels ciu­ta­dans en les ins­ti­tu­ci­ons és molt baixa, que ten­deix a una dava­llada encara més alar­mant, i que els par­tits polítics són el focus d’aquest recel. Ells, de fet, són els encar­re­gats de ges­ti­o­nar-les i els que les hau­rien de fer pro­pe­res i acces­si­bles als ciu­ta­dans i no llu­nya­nes i estra­nyes com la gent les per­cep. Encara que no ho sem­bli, o que sem­bli con­tra­dic­tori, l’ascens de l’extrema dreta –que ara fa enro­ga­llar els fran­ce­sos recla­mant el vot per Macron o que comença a ins­tal·lar-se a les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les– és, pre­ci­sa­ment, una con­seqüència d’aquesta des­con­fiança. Si els par­tits que hau­rien d’engran­dir la democràcia gover­nes­sin amb els ciu­ta­dans i per als ciu­ta­dans i no amb i per als grups de pressió, si no fos­sin addic­tes a l’extracció de recur­sos públics, si no els aco­vardís tro­bar solu­ci­ons reso­lent els con­flic­tes, la zitzània no tin­dria mar­ges on créixer ni fems per ado­bar-se.