PER ZEUS, POSIDÓ i DEMÈTER

“Escol­taré l’acu­sa­dor i l’acu­sat amb la mateixa impar­ci­a­li­tat i emetré el meu vot sobre l’objecte precís de la denúncia. Ho juro per Zeus, Posidó, Demèter. Si soc per­jur, que mori jo i la meva casa.” S’atri­bu­eix a l’ora­dor i polític Demòste­nes cap al 353 aC i forma part del “jura­ment dels heli­as­tes”, un docu­ment que manava la impar­ci­a­li­tat en jut­jar. La pre­o­cu­pació per l’admi­nis­tració de la justícia encara ve de més enllà de la història i ha estat –i queda clar que encara és– un dels grans mal­de­caps de la soci­e­tat. Als tri­bu­nals antics grecs –es veu que no hi havia fun­ci­o­na­ris “pro­fes­si­o­nals” de la cort, no hi havia advo­cats, jut­ges i no eren ofi­ci­als– un cas nor­mal era el que enfron­tava dos liti­gants, un argu­men­tant que s’ha comès un acte il·legal i l’altre defen­sant que no, que no hi ha res d’il·legal. El jurat deci­dia si l’acu­sat era cul­pa­ble i, en el cas que ho fos, quin havia de ser el càstig. Un sis­tema de reso­lució de con­flic­tes del qual ja ens guar­da­rem prou de lloar la capa­ci­tat d’equa­ni­mi­tat. De justícia, vaja. Ara, en ple segle XXI, els mal­de­caps s’han con­ver­tit en migra­nyes. Els jut­ges s’han esca­pat de la seva con­dició pri­migènia d’encar­re­gats d’apli­car les lleis (penals, civils, mer­can­tils, admi­nis­tra­ti­ves, soci­als), i els tri­bu­nals han entrat a for­mar part i a inci­dir de manera colos­sal en les deci­si­ons polítiques i, per tant, en el nos­tre dia a dia. En aques­tes pla­nes de La República en podreu lle­gir un ampli repor­tatge, Quan ens gover­nen els jut­ges. “Recórrer a la justícia per des­gas­tar el rival polític s’ha con­ver­tit, actu­al­ment, en una tècnica molt explo­tada i en una arma llancívola que pro­pis i estranys han incor­po­rat a la seva estratègia diària”, escriu la peri­o­dista Sara Muñoz. El 25% d’impo­sició del cas­tellà a les esco­les, les mesu­res res­tric­ti­ves per la pandèmia de la covid, les inha­bi­li­ta­ci­ons de Quim Torra i Pau Juvillà, l’anul·lació de l’orde­nança de la zona de bai­xes emis­si­ons de Bar­ce­lona... i tants d’altres. I de l’altra banda, la immu­ni­tat del monarca emèrit –que fa rega­tes tan tran­quil– i el tan­ca­ment amb for­re­llat de la car­peta de les inves­ti­ga­ci­ons mal­grat les evidències de pràcti­ques cor­rup­tes. Impar­ci­a­li­tat judi­cial? “Escol­taré l’acu­sa­dor i l’acu­sat amb la mateixa impar­ci­a­li­tat [...] Ho juro per Zeus, Posidó, Demèter”?