LA REPRESA

Res no sembla indicar que la rentrée hagi de ser plàcida. El camí de tornada a la rutina que suposa el mes de setembre fa, enguany, una empinada costa amunt, i afrontar-lo no es preveu còmode en gaires (en cap?) dels àmbits del nostre dia a dia: ni per a l’economia domèstica, ni a les aules que reprenen la vida escolar, ni en la política catalana, ni per una pandèmia que encara cueja, ni tan sols per aquestes coses del canvi climàtic que tant aviat ens porta un sol que espetega fort, com mata els musclos del delta de l’Ebre per l’escalfament de l’aigua o queda tapat per unes impressionats pedregades (com la de dimarts a la nit a la Bisbal d’Empordà, que va causar la mort d’una nena de vint mesos). No, la represa, aquest any, serà dura, i els propers mesos venen carregats de bastons, segons ens indiquen totes les alarmes. I no volem ser catastrofistes.

De la cistella de la compra no descobrirem res que no sapigueu, perquè ja fa mesos que la patim. Tot és més car; els paquets de sopa porten menys grams de pasta però el tiquet de caixa suma més euros que mai. Només la pujada de preus dels aliments bàsics suposarà un sobrecost per a les famílies de gairebé 830 euros al cap de l’any, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). A això hi hem de sumar el preu dels carburants (el de la benzina ha augmentat un 51% de mitjana en un any i el del gasoil, un 58%) i de l’electricitat, que torna a batre rècords i ens obliga a fer quadrants per veure a quina hora fem anar els endolls. Mentrestant, la inflació continua per sobre de les dues xifres, en el 10,4%. Aquesta és la realitat, però els economistes vaticinen que venen més mal dades i que la crisi que s’apropa serà devastadora. I ens tornem catastrofistes sense voler.

De l’inici del curs escolar en tenen una bona radiografia en aquestes planes de La República. La tornada a l’escola s’avança i aquest dilluns, dia 5, ja començaran classes. Alguns infants potser ploraran a les portes del col·legi. I segurament també ho faran uns mestres i professors que se senten a la vora del precipici, amb una conselleria que ha anat fent en solitari, sense consens, malgrat que a darrera hora ha esgarrapat un acord amb els sindicats i aquests han desconvocat les vagues previstes. El curs que s’inicia en el terreny polític no serà menys calent, amb uns socis de govern que són més rivals que socis. Veurem quines ganes de mobilització ens queden per a la Diada i el cinquè aniversari del referèndum de l’1-O. En aquest camp, el polític, ja som clarament catastrofistes.