A PROPÒSIT DE GABRIEL

Aquesta setmana, que la rebel i combativa Anna Gabriel ha anat fins a Madrid per posar-se a disposició de la justícia espanyola, ve a tomb recordar que els polítics d’aquest país que han estat víctimes de la repressió per haver portat el testimoni popular fins al referèndum de l’1-O tenen tot el dret a dir que ja en tenen prou, de sacrificis, que volen endreçar les seves vides personals i que agafin el ciri màrtir els que venen més lleugers i combatius tot darrere. Si fins aquí han arribat, fins aquí els hem d’estar molt agraïts. I no s’hi valen judicis ni prejudicis sobre els fons i les formes de la seva decisió, si aquesta és tan transparent, clara i rotunda com ho és passar de veritat de la palestra a la paperera de la història. No poden esperar la mateixa commiseració, en canvi, aquells que han acceptat els tractes de submissió que els ha imposat l’Estat espanyol però pretenen mantenir-se en els lideratges de l’independentisme com si res hagués passat, perquè les contradiccions els enfonsen a ells i a l’independentisme i fan surar tota mena de dubtes i sospites.