SENSE TREVA

El poeta Joan Maragall afirmava que “la nació és la llengua”. La llengua no és només un mitjà de comunicació, sinó un instrument bàsic de cohesió i promoció social i un element essencial en la nostra pervivència com a nació. És per aquest motiu que aquells qui s’oposen a la nostra existència la utilitzen, de forma recurrent, com un element de confrontació, sobretot en un àmbit tan estratègic. I ho faran sine die, a menys que disposem dels instruments d’un estat que ens permetin protegir-la de forma adequada.

Fa anys que sabem que a l’Estat espanyol aquesta batalla la tenim perduda: a banda de la utilització sistemàtica d’un argumentari ple de falsedats per part dels partits i els mitjans de comunicació espanyols (com ara la pretesa persecució del castellà a casa nostra), els atacs contra la llengua pròpia del país són permanents, sense treva, ja sigui en l’àmbit polític o el judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha establert ja la seva jurisprudència i ha imposat el percentatge del 25% de castellà a les aules, assumint un paper legislador que no li correspon i que exemplifica el deteriorament d’un règim en què els jutges es disfressen de polítics. Quan va disposar de majoria absoluta, el Partit Popular va maldar per eliminar la immersió lingüística de les aules catalanes, primerament amb el recurs al Tribunal Constitucional contra l’Estatut i, poc després, amb la llei del ministre Wert. A través d’aquesta ofensiva legislativa, es va engegar el recurs de l’advocacia de l’Estat, que va acabar conduint a la coneguda sentència del 2020, que imposava el 25% de castellà a les escoles. Per tal de desactivar aquesta sentència, que s’havia de començar a aplicar a principi d’estiu, el Parlament va aprovar, amb dificultats, la nova llei d’ús de les llengües oficials en l’ensenyament i el govern, un decret llei. Aleshores, el TSJC va admetre que no podia executar la sentència perquè havia canviat el marc legislatiu i ha elevat una qüestió d’inconstitucionalitat. Aquesta setmana, s’ha volgut difondre la idea que el Tribunal Suprem ha tombat els projectes lingüístics de dues escoles, però ni el Suprem ha sentenciat que cal aplicar el 25% ni tampoc ha dit el contrari. Senzillament, no ha entrat en la qüestió perquè no ha admès els recursos de la Generalitat. Que els projectes d’aquestes escoles quedin anul·lats té ara poca transcendència si el TSJC manté el criteri que no pot fer executar la seva sentència perquè ha canviat el marc legislatiu. La batalla, en tot cas, segueix.