NOMÉS SÍ ÉS SÍ

El títol ho diu tot. Per tant, em podria estalviar seguir. Ja sabem de què va. Però no, cal parlar-ne, més, sempre, de què vol dir això que “només sí és sí”. Ja tenim la llei de garantia integral de llibertat sexual, que deixa per escrit –tant de bo que gravat en pedra– que el consentiment està al centre de les relacions sexuals viscudes amb llibertat. No respectar aquest consentiment és i serà una agressió. L’aprovació, aquests dies passats, va ser motiu d’alegria, tot i que el tràmit va passar de puntetes pels informatius, més ocupats en l’última onada de calor –quantes n’acumulem ja?– La nova llei és motiu d’alegria i, a la vegada, provoca certa tristesa, perquè el “només sí és sí” és tan evident que no hauria de caldre legislar-ho. És una noció tan bàsica que regira les tripes saber que dia sí dia també, a cada moment, algú està violentant la llibertat sexual d’algú. Em passa el mateix quan anuncien “recorreguts segurs” per a dones en zones d’oci nocturn. Cal alegrar-se de la protecció, però fa molta llàstima que siguem les dones les que ens haguem de protegir, que el focus es posi en nosaltres. Per no parlar del que està passant amb les punxades a les discoteques. Hi hagi agressió o no, el missatge cap a les dones és clar: “Mai podràs estar segura, mai podràs ser completament lliure.”

Per lleure, alguns cops per setmana faig activitats esportives en què també participen homes joves. Vulguis o no, s’acaben sentint converses. Abans que algun home –o dona– que llegeixi això digui “no tots”, per defensar el col·lectiu de possibles generalitzacions, ja els dic que sí, que no tots els homes agredeixen físicament o sexualment, és clar! Ara bé, l’estadística és l’estadística: en les agressions de gènere i sexuals, les dones són, de molt, les principals víctimes. I els agressors són homes, majoritàriament. Per tant, calma, no mateu el missatger. Tornem a l’exemple que posava. No parlo d’actes delictius, parlo de la cultura que ho amara tot i de la preocupació per com ens ho farem perquè això canviï. Una llei pot canviar estructures mentals? Segueix present la idea que una dona quan diu “no” en realitat vol dir “sí”, que només “s’està fent la dura”. Se segueix pensant que una dona beguda és una oportunitat. Que si una dona no fa cas als requeriments d’un home se la pot insultar, perquè “de què va”, “tampoc val tant la pena”, que en realitat “li estava fent un favor”. Encara hi ha qui diu que hi ha dones fàcils, i es fa servir la paraula puta amb una facilitat preocupant. Per no parlar del terme feminazi i un llarg etcètera. La qüestió és: què farem cadascú de nosaltres?