CINEMA FET AMB MÚSICA

Em confesso consumidora habitual de cinema americà. Tant per costum com per oferta –o sobreoferta, més ben dit–, les pel·lícules provinents de l’altre costat de l’Atlàntic han format, formen i formaran part de la meva cultura audiovisual. Reprodueixen un escenari, uns personatges, unes històries i uns costums coneguts i propers, i per això em costa tant obrir-me a noves propostes que em queden més lluny, sobretot socialment, i que em costa més identificar. Ja sigui perquè la mandra de les vacances demana menys exigència a la petita pantalla, ja sigui perquè la curiositat s’accentua quan arriben les novetats a la plataforma digital de rigor, el cert és que fa poc em vaig estrenar veient una pel·lícula índia. No m’ho van posar gens fàcil, perquè anunciaven un metratge de tres hores amb els subtítols de rigor, però tenia el comandament a prop per si el visionat em superava. Tot i això, anava preparada amb quatre nocions bàsiques dels films de Bollywood. La majoria narren històries tràgiques d’amor, però sense cap escena íntima, i els rols que es ressalten són molt tradicionals. També és habitual el vestuari acolorit, i les cançons i el ball hi són molt presents, extremadament presents.

Al film, els tòpics es van anar complint un a un, però encara avui no sabria dir si l’experiència em va agradar o només em va impactar. M’explico. Ni la història em va enganxar, ni la interpretació dels actors hauria superat el càsting més bàsic d’una obra de teatre d’escola. L’exageració en els gestos facials convertia els personatges en ninots de guinyol i la capacitat gimnàstica de l’heroi el feia tan creïble com un superheroi Marvel; ara bé, un cop la música entrava en acció, tot canviava. Costa d’entendre com aconsegueixen encaixar-la al fil narratiu perquè acabi sent una part imprescindible del relat. Que la tensió creix?, ballen i canten; que es retroben els amants?, ballen i canten; que l’enemic s’apropa?, ballen i canten; que tot acaba bé?, ballen i canten! El cinema indi transforma la vida en un musical per bé o per mal, i milions d’espectadors entregats donen fe que l’aposta convenç. O no.