LA REPRESA

Res no sem­bla indi­car que la rentrée hagi de ser plàcida. El camí de tor­nada a la rutina que suposa el mes de setem­bre fa, enguany, una empi­nada costa amunt, i afron­tar-lo no es pre­veu còmode en gai­res (en cap?) dels àmbits del nos­tre dia a dia: ni per a l’eco­no­mia domèstica, ni a les aules que repre­nen la vida esco­lar, ni en la política cata­lana, ni per una pandèmia que encara cueja, ni tan sols per aques­tes coses del canvi climàtic que tant aviat ens porta un sol que espe­tega fort, com mata els mus­clos del delta de l’Ebre per l’escal­fa­ment de l’aigua o queda tapat per unes impres­si­o­nats pedre­ga­des (com la de dimarts a la nit a la Bis­bal d’Empordà, que va cau­sar la mort d’una nena de vint mesos). No, la represa, aquest any, serà dura, i els pro­pers mesos venen car­re­gats de bas­tons, segons ens indi­quen totes les alar­mes. I no volem ser catas­tro­fis­tes.

De la cis­te­lla de la com­pra no des­co­bri­rem res que no sapi­gueu, perquè ja fa mesos que la patim. Tot és més car; els paquets de sopa por­ten menys grams de pasta però el tiquet de caixa suma més euros que mai. Només la pujada de preus dels ali­ments bàsics supo­sarà un sobre­cost per a les famílies de gai­rebé 830 euros al cap de l’any, segons l’Orga­nit­zació de Con­su­mi­dors i Usu­a­ris (OCU). A això hi hem de sumar el preu dels car­bu­rants (el de la ben­zina ha aug­men­tat un 51% de mit­jana en un any i el del gasoil, un 58%) i de l’elec­tri­ci­tat, que torna a batre rècords i ens obliga a fer qua­drants per veure a quina hora fem anar els endolls. Men­tres­tant, la inflació con­ti­nua per sobre de les dues xifres, en el 10,4%. Aquesta és la rea­li­tat, però els eco­no­mis­tes vati­ci­nen que venen més mal dades i que la crisi que s’apropa serà devas­ta­dora. I ens tor­nem catas­tro­fis­tes sense voler.

De l’inici del curs esco­lar en tenen una bona radi­o­gra­fia en aques­tes pla­nes de La República. La tor­nada a l’escola s’avança i aquest dilluns, dia 5, ja començaran clas­ses. Alguns infants pot­ser plo­ra­ran a les por­tes del col·legi. I segu­ra­ment també ho faran uns mes­tres i pro­fes­sors que se sen­ten a la vora del pre­ci­pici, amb una con­se­lle­ria que ha anat fent en soli­tari, sense con­sens, mal­grat que a dar­rera hora ha esgar­ra­pat un acord amb els sin­di­cats i aquests han des­con­vo­cat les vagues pre­vis­tes. El curs que s’ini­cia en el ter­reny polític no serà menys calent, amb uns socis de govern que són més rivals que socis. Veu­rem qui­nes ganes de mobi­lit­zació ens que­den per a la Diada i el cinquè ani­ver­sari del referèndum de l’1-O. En aquest camp, el polític, ja som clara­ment catas­tro­fis­tes.