MALA PEÇA AL TELER

La mobilització al carrer aquesta Diada serà un indicador determinant de fins a quin punt Catalunya continua pensant-se com a nació al marge del missatge que emeten les elits polítiques independentistes des dels despatxos, dedicades en exclusiva a la gestió més o menys exitosa de l’autonomia i a disfressar el fracàs absolut del full de ruta que ERC, Junts i la CUP havien pactat per escenificar els fruits que havia de donar el triomf històric del 52%.

Per tant, tornarà a ser la societat civil transversal la que mantingui el pols nacional en un cicle polític posterior a l’1-O que ha generat molta frustració, però també persistència entre el gruix de l’independentisme civil per no malbaratar un capital humà, social i polític que va aconseguir que tot un estat autoritari fes fallida amb l’arma de la unitat democràtica i pacífica. Tant ERC com Junts i la CUP continuen apel·lant retòricament al mandat de l’1-O, però a la vegada practiquen la divisió i la lluita fratricida amb què aplanen el camí a Madrid.

I aquesta lluita permanent condueix l’independentisme institucional a un carreró sense sortida. Mala peça al teler d’un moviment majoritari i transversal a tota la societat catalana que no entén ni de dretes ni d’esquerres, ni de classe social o origen, com queda demostrat cada any observant el carrer durant la Diada o en qualsevol mobilització pacífica i democràtica que organitza l’independentisme.

Mala peça al teler de Junts per Catalunya, que ara es troba en l’atzucac de decidir si abandona el govern de la Generalitat amb ERC perquè no s’ha complert l’acord de govern en matèria nacional –tampoc la CUP ha executat la condició de fer una qüestió de confiança si el president Aragonès no aconseguia avenços en la taula de diàleg amb Madrid– i perd la institucionalitat que té com a partit a les portes d’unes eleccions municipals que seran clau per ratificar si l’independentisme continua sent una majoria sòlida i quin és el repartiment de les forces entre dues opcions estratègiques que semblen oposades. Sortir del govern pot tenir l’efecte premi, per als votants independentistes decebuts amb ERC per no avançar, però també l’efecte càstig si l’elector determina que Junts no toca de peus a terra i posa en risc els mínims avenços que es puguin produir com a país.

Mala peça al teler d’ERC. Si el govern es trenqués, els republicans haurien de buscar altres socis, és a dir els comuns i el PSC: el famós tripartit. No seria fàcil de gestionar, aquest viratge. Aquí la qüestió és si l’elector consideraria que és un acte de responsabilitat d’ERC mantenir l’executiu amb altres socis o si, per contra, culparia la formació per no haver complert amb el full de ruta i haver entregat la Generalitat a l’unionisme. En tot cas, l’aposta d’ERC pel diàleg amb Madrid té el suport d’aquests dos hipotètics socis i permetria mantenir el discurs de la sortida negociada al conflicte davant l’aposta de Junts de trobar camins democràtics alternatius –“preparar el terreny”, en paraules dels junters– per culminar el mandat de l’1-O. Ara bé, aquest terreny, com reconeixen a banda i banda, no està preparat, i Junts tampoc no concreta alternatives.

Mala peça al teler de la CUP. La seva funció fiscalitzadora i pressionadora dels dos grans partits sembla que s’ha dissolt com un terròs de sucre. Els cupaires no troben tampoc el seu encaix en l’activitat parlamentària, i al carrer i contribueixen més a posar brases al foc que no pas a apagar l’incendi, com havien fet en el passat. De fet, molts enfrontaments sagnants entre ERC i Junts s’havien resolt gràcies a la mediació de la CUP.

I finalment, mala peça al teler parlamentari. S’albira amb el cas Laura Borràs un xoc de trens de les dimensions de quan es va suspendre el ple d’investidura telemàtica del president Puigdemont. Aquell dia, les relacions de confiança entre l’independentisme institucional es van trencar i des d’aleshores s’han anant cosint les ferides. Però la cicatriu hi és. Tots plegats necessitaran altura de mires i generositat per afrontar el nou curs polític i no destruir la majoria del 52% al Parlament.