NO ÉS NOMÉS EL HIJAB

Al’ Iran, i al Kur­dis­tan sotmès per aquest país, hi ha una revolta democràtica i laica lide­rada per dones con­tra la fos­cor i la reacció del règim impe­rant al país. Però aquesta revolta no és tan sim­ple com sem­bla. Si bé la gus­pira ha estat l’assas­si­nat de Masha Amini per part de la poli­cia de la moral ira­ni­ana quan va ser detin­guda per no por­tar com cal el hijab que tapava els seus cabells, les cau­ses que hi ha al dar­rere no es poden reduir només a aquest fet, sinó que englo­ben tres eixos que cal tenir en compte.

Pri­mer, el social, com a revolta con­tra un règim fona­men­ta­lista extre­ma­da­ment miso­gin que va arri­bar al poder amb el cop d’estat islàmic del 1979 i que ha produït un canvi radi­cal en una soci­e­tat, la ira­ni­ana, que havia cone­gut la lli­ber­tat i la igual­tat entre dones i homes. Recor­dem que el país també ve de les pro­tes­tes civils que van tenir lloc entre el 2019 i el 2020 –la pri­ma­vera persa, se’n va dir– que, tot i que van començar de forma pacífica, en pro­testa per l’aug­ment del 200% del preu del com­bus­ti­ble, van cau­sar més de 1.500 morts –amb apa­gada d’inter­net inclosa– a causa de la repressió poli­cial. I és que les san­ci­ons dels Estats Units i la Unió Euro­pea, jun­ta­ment amb la mala gestió econòmica del règim, han por­tat el país a una greu crisi econòmica en els dar­rers anys.

Segon, el femi­nista, com a revolta de les dones con­tra la violència d’un règim patri­ar­cal que els imposa qui­nes parts del seu cos poden ense­nyar i qui­nes han d’ama­gar. Les imat­ges de dones tallant-se els cabells i cre­mant els seus moca­dors com a reacció de pro­testa ens han remo­gut a totes. Sabem que s’hi juguen la vida i no podem més que sumar-nos a la seva causa, que és també la nos­tra: la lluita con­tra tota opressió patri­ar­cal, ja sigui per obli­gar-nos a tapar el nos­tre cos, com per obli­gar-nos a ense­nyar-lo si no volem. Les dones hem de poder deci­dir sem­pre, amb hijab o sense.

I ter­cer, el naci­o­nal, com a revolta de la mino­ria naci­o­nal kurda, per­se­guida, opri­mida i sense reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal. La gus­pira i la zona més com­ba­tiva de les pro­tes­tes és jus­ta­ment el ter­ri­tori kurd, on s’ajun­ten les seves rei­vin­di­ca­ci­ons com a poble. Estar al cos­tat de la revolta de les dones ira­ni­a­nes aquests dies és també estar al cos­tat del poble kurd. De fet, Masha Amini era kurda. Alguns farien bé de tenir en compte aquests tres fac­tors abans de recri­mi­nar res a la dipu­tada, d’esquer­res i inde­pen­den­tista, Najat Dri­o­uech.