El país que volíem

Ara no em ve al cap cap ante­rior pre­si­dent del govern que no hagi vol­gut gover­nar per la Cata­lu­nya sen­cera. De fet, diria que és una can­ta­re­lla de tots els dis­cur­sos pre­si­den­ci­als arreu del món, això de la tota­li­tat pobla­ci­o­nal i ter­ri­to­rial de les naci­ons. Si bé com a govern tens l’obli­gació de com­plir el pro­grama elec­to­ral amb què et vas pre­sen­tar a les elec­ci­ons, cosa que no sem­pre passa, has de gover­nar sense excloure cap ciu­tadà, més encara si et defi­nei­xes d’esquer­res. Un sol poble, en dèiem.

De fet, la inde­pendència és també pel bé de la Cata­lu­nya sen­cera. Es deia en aquells temps en què les grans enti­tats soci­als i mobi­lit­za­do­res del país feien cam­pa­nya per deba­tre i cons­truir el país que volíem. Més lliure, sí, en forma de república, també, però, igual­ment, més sobirà econòmica­ment, soci­al­ment i ambi­en­tal­ment. Cal recor­dar-ho sovint davant d’aquells que defen­sen la inde­pendència i el després ja veu­rem, perquè acos­tu­men a ser els matei­xos que volen només un canvi de ban­dera i par­lar poc de la qua­li­tat de vida de la gent i del pla­neta, o dels bene­fi­cis dels oli­go­po­lis i les mul­ti­na­ci­o­nals.

El divorci al govern era neces­sari i és una opor­tu­ni­tat. Neces­sari perquè les estratègies eren tan dife­rents que sem­blava impos­si­ble enten­dre’s; una opor­tu­ni­tat perquè ara Esquerra ja no té el fre de mà de Junts i pot fer polítiques veri­ta­ble­ment trans­for­ma­do­res, aque­lles que han de recu­pe­rar el dis­curs social majo­ri­tari, quan tots ens ima­ginàvem el futur del nos­tre país àmbit per àmbit. El país que volíem, el que volem encara. I és que la sobi­ra­nia no és només una, la naci­o­nal, sinó que són mol­tes i ens tra­ves­sen cada dia. Cal apun­ta­lar-les totes.

Els drets soci­als van de bra­cet dels naci­o­nals. Uns són indes­tri­a­bles dels altres. Si no, el nos­tre inde­pen­den­tisme serà exclo­ent, virarà peri­llo­sa­ment cap a dis­cur­sos popu­lis­tes, de dre­tes, fins i tot iden­ti­ta­ris i d’odi, i cap a dinàmiques capi­ta­lis­tes explo­ta­do­res dels nos­tres cos­sos i els nos­tres recur­sos. A les por­tes d’una crisi econòmica, social i energètica enorme, pot­ser també ara és el moment de reor­ga­nit­zar-se i assen­tar les bases del país que volem amb polítiques trans­for­ma­do­res con­cre­tes. El repte d’aquest govern en mino­ria.