El voraviu

Vaig bescantar Raquel Sánchez quan la van nomenar ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana perquè quan es va acomiadar del ple de l’Ajuntament de Gavà va recórrer a la idea aquesta que causa furor entre els personatges públics, o els que els escriuen discursos i sermons, de dir que s’hi deixaran la pell. Escrivia, i ho mantinc, que m’angunieja aquesta moda. M’esgarrifa a l’estil de sentir petar els dits o cruixir les dents, però molt més. No cal que s’hi deixin la pell. Ni que ho diguin. Tampoc no ho faran. I si ho fan no els haurien d’haver donat el càrrec, perquè no estan bé de la terrassa. Que facin coses normals. Que facin la feina. Que siguin honestos. No cal que s’hi deixin la pell. Ja en faríem prou que no mentissin. El cas és que quan al juny es va saber que només s’havia executat un 36% de la inversió que el 2021 havien de fer a Catalunya, la ministra s’hi va deixar la pell (també ho vaig escriure en aquella ocasió) i va demostrar tenir un tremp especial per dir tantes mentides, tan idiotes, tan mal lligades, en tan pocs minuts i a tanta audiència sense que li caiguessin les dents. Amb les xifres del primer semestre de l’any ja es veu que, com les serps, han tornat a mudar. N’han executat un 16%. No satisfeta amb això, la ministra s’ha deixat una segona pell en les mateixes mentides que es va escarrassar a explicar-nos al juny per justificar una deixadesa, una incompetència i una mala llet absolutament injustificables.

No ens enganyem. Els pressupostos del 2023 no són ni seran els pressupostos de Giró ni el seu partit els votarà. S’ha d’estar una mica liret per pensar que el partit de l’exconseller els aprovarà des de l’oposició perquè inicialment els va treballar. O s’ha de tenir el convenciment que el nou full de ruta de Junts marca que aniran de tret al peu en tret al peu. Aquesta en seria una altra, és clar. Pressupostos de Giró, diu? No estan aprovats pel govern ni tramitats. Seran els que va fer, els que es portarà al Parlament? Qui farà les modificacions i quines seran aquestes modificacions? I encara més, eren els pressupostos de Giró o eren els pressupostos que Giró havia negociat amb ERC i Junts? Quantes renúncies programàtiques ja recollien per mor del pacte de govern ara trencat? S’ha de ser molt i molt campió, un campió de llegenda, per aprovar els pressupostos del govern que has deixat unes setmanes després de deixar-lo. De moment, tot és relat i comunicació. Quina garantia tindria Junts de l’execució un cop aprovats i des de l’oposició? Propagar la idea dels pressupostos 2023 aprovats per Junts són focs d’artifici. Com són focs d’artifici propagar la idea de prorrogar els pressupostos del 2022 al 2023. Això sí que seria un suïcidi per al govern de la gent. Quan finalment s’aixequi el teló del nou curs polític, a l’escenari hi haurà uns pressupostos tripartits. Si no és així, el nou curs tindrà els dies comptats.

Més per força que per gust, com diria l’àvia Neus, La Razón, diari del Grup Planeta, ha estat el primer nacional espanyol a iniciar la descolonització de Catalunya. Com que és d’aquelles coses que em fan trempar, ho he assenyalat en aquesta columna en alguna altra ocasió. Les victòries i satisfaccions, per petites que siguin, s’han de posar en valor. Des del primer de gener es va retirar del quiosc a Girona, Tarragona i Lleida i no hi ha tornat. De tan testimonial que era la venda hi perdia doblers i els doblers manen també els destins d’aquells que, com Planeta, van decidir portar la seu fiscal fora de Catalunya per fer feliç el rei dels espanyols i dar pel sac l’independentisme. Quan se’ns despulla de la faramalla que ens envolta, als mitjans de comunicació hi ha moltes maneres que se’ns vegi amb facilitat el llautó. Vegeu, si no, la dimensió d’aquest títol publicat a la secció de Catalunya del diari de l’inefable Marhuenda. “Apenas tres universidades españolas, y las tres de la misma ciudad, entre las mejores del mundo.” Quins jocs de paraules quan els convé! I que roí i mesquí és el que els convé! Les tres universitats (UB, UAB i UPF) tenen la seu a la ciutat de Barcelona, com us podeu imaginar, i per tant Catalunya en té tres entre les dues-centes millors del món i Espanya, cap. El que més s’acosta a l’excel·lència és just d’allà on ells han marxat. Quin mal de ventre! Millor parim un títol per imbècil i estúpid que es llegeixi, devien pensar!

Molt posat en el seu paper de futur president de la Generalitat que ensuma per obra i gràcia del mal cap i mal fer dels dirigents independentistes, Salvador Illa jura i perjura que això dels pressupostos no va de canvi de cromos, que no va de tornajornals, que deia l’àvia Neus. Diu que ell no canvia cromos, que no li agrada. Potser no, ves a saber, però bé que li va quadrar que l’any passat en un canvi de cromos que passarà als annals de la ciència política i la ciència de la comunicació sortís Ernest Maragall a menjar-se públicament tot el que un polític es pot menjar a la vista dels ciutadans i obrís camí al pressupost 2022 de Colau i Collboni. No li va fer cap fàstic a aquell canvi de cromos anunciat sense cap pudor. “No els vull, però m’hi obliguen.” A mi tampoc m’agradaven les faves ofegades, però quan l’àvia Neus en tenia a l’hort, si no me les menjava per dinar, les tornava a tenir al plat per sopar. “I si no, un volt a la taula”, deia. Si els hi posen al plat com a mi m’hi posaven les faves ofegades, Illa canviarà cromos i, si ve d’aquí, regalarà àlbums. És el que pertoca al líder regional d’un partit amb obediència deguda a la capital de l’imperi. Encara pintarem la mona tots plegats durant alguns dies més, però, a gust o no, Illa es fotrà les faves a cremadent tant bon punt els hi serveixin. Si són soles, soles. Si són amb pèsols, amb pèsols. Amb la quantitat de botifarra negra, cansalada, marduix i alls tendres que els hagi anat bé.

Després de suportar com el Madrid estovava de valent el Barça i el deixava en una situació que es comença a assemblar massa a la que va tenir amb Koeman, però havent gastat la carta Xavi i les cartes d’un grapat de palanques, vaig tornar a la programació de TV3. Abans del partit hi havia vist començar Cadena perpètua (1994), de Frank Darabont, amb Tim Robbins i Morgan Freeman. Veure les escenes finals en què en Red surt de la presó i en què el blau del Pacífic preludia els títols de crèdit relaxa, fins i tot, del correctiu futbolístic que ens varen engaltar. De fet, si hagués pogut, ara mateix seria amb l’Andy Dufresne i en Red a Zihuatanejo i els ajudaria a esmerilar la barca com si no hi hagués demà. En els minuts que quedaven vaig poder escallimpar la magistral escena del supermercat, que tenia enfonsada en algun calaix de la memòria. En Red, en llibertat condicional, ha trobat feina al supermercat i per més que l’encarregat li diu que no cal permís per anar a fer un riu, ell no deixa de sol·licitar-lo cada vegada que ho necessita. “Després de quaranta anys demanant permís per anar a pixar, si no en demano no me’n surt ni una gota”, explica. “Vet aquí on som”, vaig pensar en escoltar Morgan Freeman. No és la primera vegada que ho diem però me’n va fer revenir. Avui la nostra classe política (independentista) és incapaç de fer-ho si no demana permís. Repressió, presó i exili han estroncat lideratges i ens han portat on som.

La lectura més neta i clara de les primeres enquestes després del trencament del govern i posterior reparació és que Cs perd tots sis diputats i queda extraparlamentari. Res. Zero. Caca de la vaca. Se n’aprofiti el PSC, el PP o Vox, toca ballar per un peu, diria l’àvia Neus. Enterrar tanta toxicitat és imprescindible i serà un gran descans per a tothom si desapareixen. Espero amb delit que no es pugui recollir cap resta del naufragi. Res. Zero. Caca de la vaca. Per a aquell moment, com es va guardar xampany a la nevera per la mort de Franco, jo guardo a un clic la cançó de Siniestro Total del 1985 Bailaré sobre tu tumba. En prevenció que no la prohibeixin la legió de beats i beates del políticament correcte que envaeix la vida pública, us transcric la lletra amb traducció casolana: “Et mataré amb les meves sabates de claqué. T’asfixiaré amb la meva malla de ballet. Et penjaré del coll amb el meu esmòquing. I moriràs mentre riu el discjòquei. I ballaré sobre la teva tomba. Ballaré sobre la teva tomba. Et degollaré amb un disc esmolat. Dels Rolling Stones o dels Shadows. T’empassaràs la col·lecció de cassets. De les Shangri-las o les Ronettes. I ballaré sobre la teva tomba. Ballaré sobre la teva tomba. Et clavaré la meva guitarra. T’aixafaré amb el meu piano. T’escorxaré amb els meus platerets. Et trepanaré amb el meu orgue Hammond. I ballaré sobre la teva tomba. Ballaré sobre la teva tomba. I ballaré sobre la teva tomba. Ballaré sobre la teva tomba.”

Més enllà de la desaparició de Cs, que celebràvem ahir, els canvis polítics no porten res de nou si ens atenim a les primeres enquestes. Perquè a unionistes i unionistes emmascarats els quedi clar que això va de baix a dalt i no de dalt a baix, no aconsegueixen res del que pretenen. L’independentisme parlamentari continuaria, en unes noves eleccions, amb majoria aritmètica. Una forquilla entre 71 i 74 diputats. Com a pitjor resultat tres menys que ara, encara tres sobre la majoria absoluta. Tossuts, tossuts, tossuts. L’aritmètica també manté oberta la possibilitat d’un tripartit d’esquerres, i encara anirien més sobrats si al PSC, ERC i ECP s’hi afegís la CUP per fer un quadripartit (o si voleu quartet) d’esquerres. Però tot això ja és el que hi ha ara. No necessiten fer eleccions per a cap d’aquestes combinacions. I resulta difícil imaginar que els socialistes, que a més de ser guanyadors de les eleccions com ja ho van ser el 2021, i que serien els que creixerien electoralment, cedissin a cap dels socis la presidència de la Generalitat. Sembla que algú es cobreix de glòria si passem llista. 1. Ajornades sine die la independència i l’autodeterminació. 2. Pendents que ens tornin a dir que no a l’amnistia, la reforma de la sedició i la desjudicialització. 3. O regalen a Illa la gestió del mentrestant autonòmic (amb recollida d’engrunes o no) o esparraquen els papers del divorci i tornen a la convivència de fet. Un cúmul de jugades mestres!