JUSTÍCIA O REVENJA?

El cas Dal­ma­ses, que quan tanco aquest arti­cle es troba en plena efer­vescència mediàtica, és l’exem­ple clar de fins a quin punt la política encara avui és un niu de serps. Més enllà de la con­demna a una acti­tud pre­po­tent i inex­cu­sa­ble cap a una peri­o­dista, amb què tot­hom pot estar d’acord, l’asse­nya­la­ment dels par­tits rivals, i de dins mateix de la for­mació de què forma part, fa ferum de revenja. Les xar­xes soci­als, que les car­rega el dia­ble, i deter­mi­nats mit­jans han aban­de­rat una cacera de brui­xes que des del pri­mer moment tenia com a objec­tiu pri­o­ri­tari no pas la purga d’una acció denun­ci­a­ble, sinó l’eli­mi­nació del per­so­natge de l’esfera pública.

L’acti­tud de l’encara dipu­tat és ver­go­nyosa i mereix un cor­rec­tiu, però en la mesura de la falta comesa. Un cop deter­mi­nada a través d’un informe, con­ve­ni­ent­ment fil­trat d’altra banda, i expo­sat el cas dins del par­tit, aquest l’ha d’alliçonar i asse­gu­rar-se que no tor­narà a actuar de la mateixa manera. Si cal, se l’expulsa, però pels fets pro­vats, no pas per la pressió social. Els pro­to­cols ser­vei­xen per a això, perquè són ins­tru­ments útils per garan­tir el millor fun­ci­o­na­ment d’una estruc­tura, també la política, i hau­rien de ser prou eficaços per no gene­rar dub­tes. La per­versió del sis­tema arriba, però, quan se’n fa un ús interes­sat que té poc a veure amb l’objec­tiu amb què va ser creat. Que Dal­ma­ses va actuar com un pre­po­tent? Sí. Que hau­ria d’haver-se dis­cul­pat amb més con­ven­ci­ment i tan­car el tema? També. Que té un pro­blema greu si con­si­dera que escri­das­sar la gent és la manera habi­tual de trac­tar-la? Encara més d’acord. Ara, uti­lit­zar l’inci­dent per exi­gir el seu cap en una safata de plata quan davant acti­tuds sem­blants els matei­xos que ara l’esbron­quen han girat la cara és d’un grau d’hipo­cre­sia super­la­tiu. Jus­ti­fi­car que l’exe­cució pública del dipu­tat és necessària per apla­nar les sem­pre difícils rela­ci­ons entre peri­o­dis­tes i polítics és pecar d’ingenuïtat o, pit­jor, és men­tir des­ca­ra­da­ment. D’abu­sos de poder, ni un, i d’expe­di­ents tots els que cal­gui. Ara, sem­pre amb la garan­tia que s’actuarà amb justícia.