Una lògica colonial

Hi ha un nombre molt elevat d’idees preconcebudes i de prejudicis sobre els valencians que són absolutament falsos i erronis. No dubte que, de la gran majoria, la culpa la tenim els valencians mateixos, que fins i tot hi creiem amb fe cega. No obstant això, n’hi ha un que em trobe molt a sovint quan parle amb companys catalans que és molt perillós, perquè pot tindre conseqüències molt roïnes, no només per als valencians, sinó per a tots plegats.

Així, si la ciutadania de Catalunya té consciència del maltractament que pateix en finançament i inversions estatals –en general, sempre hi ha qui ha de fer un bon servei a l’amo–, a l’hora d’enfrontar-se a la mateixa reclamació des de la part valenciana sol passar que, de vegades, hi ha qui arrufa el nas i no s’ho acaba de creure. Com pot ser que el País Valencià estiga pitjor encara que Catalunya, si allà “es porten bé”, diguem-ne?

Doncs sí. I per això mateix. El País Valencià és l’autonomia més maltractada per l’actual sistema des de tots els punts de vista que es miren. No només té un finançament per habitant menor encara que el de Catalunya –n’és l’últim, de fet–, sinó que, a més a més, els valencians estem per davall de la mitjana de renda estatal. Recordeu això de la “solidaritat” que vos tiren en cara, catalans? Doncs els valencians n’hauríem de rebre. I no: n’hi aportem.

Pel que fa a les inversions, la mateixa cançó. I la circumscripció d’Alacant, la que encara “es porta millor” del conjunt, sempre és la més discriminada. L’última. De manera destacada. En cada Pressupostos Generals de l’Estat, amb constància i tossuderia. En els d’enguany, també. En inversió pressupostada i després també en inversió executada. Per molt que elegim tot de cuneros madrilenys –de tots els partits– en les eleccions. De fet, precisament per això.

I és que té igual que els valencians ens encabotem a “ofrenar noves glòries a Espanya”, com diu la lletra de l’himne autonòmic, ells ens tracten com el que som: una colònia. Catalunya –i el catalanisme– faria molt bé de prendre’n nota: com més submissió, més agressió. Ells ho tenen molt clar i són molt coherents. I nosaltres?