UN MAL AVERANY

L’anunci de la derogació del delicte de sedició que va fer aquest dijous el president del govern espanyol en una entrevista televisiva ha desfermat un debat polític intens. Segons el document que han registrat aquest divendres al Congrés el PSOE i Unidas Podemos, la sedició desapareix definitivament del Codi Penal, però se substitueix per un nou delicte de “desordres públics agreujats”, que passarà a comportar penes de fins a cinc anys de presó i un màxim de vuit anys d’inhabilitació. A més, el redactat passa a ser més específic, perquè caldrà demostrar que els actes s’han desenvolupat amb “violència o intimidació”.

Hi haurà temps per analitzar amb profunditat la proposta i, sobretot, per determinar quines conseqüències pot tenir per als represaliats i de cara a la desjudicialització del conflicte. Els partits polítics, de moment, s’han apressat a encaixar l’anunci en el seu argumentari oficial. Des d’ERC s’ha presentat l’acord com “una clara mostra que perseverar dona fruits”. El president de la Generalitat, que dimecres va haver d’aguantar un veritable xàfec al Parlament, ara presumeix dels resultats de la taula de diàleg i afirma que “l’eliminació del delicte de sedició és un pas indispensable en la desjudicialització”. Des de Junts, contràriament, se sosté que “una rebaixa de la condemna no significa desjudicialitzar el conflicte” i es reclama que “no assumeixi aquest marc mental”. La CUP, per la seva banda, insisteix en aquesta mateixa idea i afegeix que es tracta d’un nou “joc de cartes” o d’un “canvi de cromos” amb la finalitat que ERC aprovi els pressupostos de l’Estat. En tot cas, a banda del duel entre opcions independentistes, l’anàlisi més “clarificadora” ha vingut de les files socialistes. El portaveu del PSOE, Patxi López, ha interpretat la mesura com una derrota de l’independentisme, i no només s’ha vantat que “no tornarà a haver-hi santuaris per als atemptats contra l’ordre públic”, sinó que ha afegit que “com que no existia el delicte de sedició als països del nostre voltant, la col·laboració judicial amb aquests països no va ser possible”. De fet, en el moment d’anunciar la reforma, el president del govern espanyol, Pedró Sánchez, ja es va afanyar a destacar que Carles Puigdemont “haurà de retre comptes igualment davant la justícia”, perquè els delictes que segons ell va cometre quedaran inclosos en el nou tipus penal de desordres públics agreujats”. Mal averany quan aquells que anuncien la mesura amenacen amb més accions legals, amb més judicis i amb menys política.